Hi ha herois anònims, autors de gestes dels quals mai se sabrà el nom. Un d’aquests va salvar el seu avi durant la batalla d’Aragó, en un dels fronts de la Guerra Civil. “L’avi no sabia nedar i havien de travessar l’Ebre, un home de qui no sabem el nom va anar nedant a l’altra banda a buscar unes barques mentre els avions nacionals bombardejaven. Va tornar i gràcies a ell es van salvar centenars de persones, l’avi ho explicava.”
És una de les vivències que recull ara Jaume Amargant al llibre Memòries del soldat republicà Josep Amargant Puigmacià durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (Çtrencada Edicions).
La publicació, que es presenta aquest dissabte a les 6 de la tarda al Teatre Casino de Borgonyà, parla del dia a dia de la guerra d’una persona que va sobreviure a quatre grans batalles: al front d’Aragó, al del Segre, al de l’Ebre i a la presa de Barcelona. “Va sortir bé de totes quatre”, explica el net, i tot i que primer no en parlava, ja en una edat avançada l’home, que “tenia una memòria prodigiosa”, ho va relatar al seu net, que ho va recollir en un manuscrit. “Quan jo era adolescent l’avi somiava molt en la Guerra Civil”, fins que van tenir la conversa que ara, anys més tard, Amargant apunta que també va ser “com una espècie de teràpia”. Aquells textos van quedar en un racó durant anys –l’avi, nascut el 1909, va morir el 1992–, fins que van decidir de fer el llibre.
En els darrers 12 el net, detalla, ha fet una tasca de documentació per contextualitzar el que explicava l’avi. Així, el llibre “té dos narradors”, comenta l’autor. Per una banda, el que explica el context històric dels fets i per l’altra, allò que explicava l’avi del dia a dia a la Brigada Mixta 120 del qual “he intentat respectar el llenguatge”.
Segons Amargant, al llarg del llibre es pot veure l’evolució de la guerra i el “progressiu deteriorament dels soldats republicans: un soldat sense moral és un soldat derrotat” i el fet d’haver “d’anar reculant” tocava aquesta moral dels republicans i per tant del seu avi, que havia nascut en una família de pagès i a qui van mobilitzar al cap d’un mes de casar-se. Va ser llavors quan li van lliurar un casc que el va protegir durant anys i que encara conserva la família, que de fet es pot veure a la portada del llibre. I d’imatges també se n’hi podran trobar al final del llibre, documents de l’època i també dels inicis de la dictadura, “documents inèdits també de repressió”, detalla.
En les vivències de l’avi Amargant, també hi inclou com es va viure la guerra a Borgonyà i com va ser la tornada a la colònia després d’haver viscut una guerra on en el seu cas “no va ser represaliat”, també, apunta el net, gràcies a “la intervenció dels directors que van actuar a favor d’ell”.
És la història d’una època que va perviure com un malson que desvetllava el seu avi moltes nits. Ara, gairebé 90 anys després, amb guerres a l’ordre del dia, s’hi continuen escrivint històries similars. Un malson.
