La sala gran de L’Atlàntida es va omplir dues vegades de públic, però sobretot de música, en el concert final del 180è aniversari de l’Escola de Música i Conservatori de Vic. I va ser en sentit literal, perquè la presència de cors a l’escenari i a l’amfiteatre a la vegada va embolcallar tot l’espai en un dels moments culminants del concert, el de l’estrena de La balalaika, la peça de Bernat Vivancos que va tancar el programa. La balalaika, sobre una cançó tradicional russa que havia adaptat ja Joaquim Maideu, forma part d’una obra més extensa, amb el títol de Kumbayà, encarregada per a l’ocasió al compositor resident a Rupit. Més de tres-cents actuants, comptant-hi les veus blanques i les veus d’adults, l’orquestra siimfònica i els solistes, van donar forma a un programa que –a més d’aquesta peça– combinava una mirada a la història de l’Escola de Música amb les referències inevitables a grans obres clàssiques.
En les dues sessions, el concert va començar amb peces que duien la signatura d’antics directors de l’EMVic, des de Lluís G. Jordà (nomenat director el 1888 quan tenia només 20 anys) fins al contemporani Josep Baucells, passant per Joan Baptista Espadaler, Eusebi Bosch, Rafael Subirachs, Joaquim Maideu i el recentment desaparegut Santi Riera. Enmig es van interpretar peces de Beethoven, Mendelssohn i Aaron Copland, abans de l’estrena de l’obra de Vivancos, amb la presència del seu autor, que va saludar els assistents. A l’escenari, les veus dels cors de base de l’EMVic es replicaven amb les de les corals d’adults des de l’altra banda de la sala, en un joc d’ecos i cànons en què també hi era convidat a participar el públic, al final. Alumnes actuals, exalumnes i professors es van succeir en l’orquestra, amb tot el conjunt (incloses les veus solistes de Ferran Albrich i Laura Vila) dirigit per Lluís Vilamajó. En els moments en què calia fer canvis, es van escoltar testimonis de persones vinculades a l’EMVic, des de Montse Subirachs, filla del mestre Rafael Subirachs i Ricart, fins a Miquel Casals Guiu, Miquel Vila –metge resident als Estats Units–, Eulàlia Vilamala, la pianista Maria Mauri o els joves Bruna Guasch i Arnau Jaimez.
En el segon concert, el director de l’EMVic, Albert Bardolet, va agrair en un parlament l’acollida dels actes i va dir que se sentien “acollits i valorats” per la ciutat, i que això era un estímul per seguir endavant. L’alcalde, Albert Castells, va remarcar “la funció social” del centre a través de l’ensenyament de la música, a banda de la promoció dels nous talents.
Vic Davant de L’Atlàntida, passada la 1 del migdia, Sebastià Bardolet (a la fotografia) dirigia la interpretació de Muntanyes regalades amb totes les veus que durant el matí de dissabte havien participat en l’anomenada Ruta Coral. Era un recorregut pels llocs de la ciutat que han estat seu de l’Escola de Música al llarg dels seus 180 anys d’història. L’itinerari va començar al matí al Seminari (a baix a l’esquerra), el punt més llunyà, on l’Escola de Música va estar-hi vuit anys mentre es feien les obres de L’Atlàntida i la seva seu d’aquell moment, la Casa Serratosa, havia quedat petita. D’aquí es va anar a l’actual Paranimf de la Universitat, la Casa Ricart, el convent de Sant Felip Neri (primera seu de l’Escola de Música al segle XIX, a baix a la dreta), i les cases Bojons, Clariana i Serratosa. Va quedar només –per llunyania– el Mas de Bigues, que durant un temps havia acollit l’Aula de Música Moderna. A cada lloc, una formació coral va interpretar una peça de música tradicional –una constant al llarg de la trajectòria del centre– arranjada per exalumnes o professors de l’EMVic: Miquel Oliu, Joan Godayol, Josep Baucells, Jaume Noguera, Jordi Domènech, Arnau Tordera i David Gómez.
