El Madrid ha guanyat la Supercopa sense despentinar-se contra un Barça desballestat. A l’Estadi, 1 a 3; al Bernabéu, 2 a 0.
Ara mateix la plantilla blanca és més àmplia i compensada. Però parlar, ja, de canvi de cicle resultaria precipitat. Des de fa 25 anys, el Barça s’ha ocupat d’associar els títols al bon futbol i se’l recorda tant per com ha jugat com per quant ha guanyat; el Madrid, en canvi, fins ara s’ha preocupat de comptar títols (tres Champions de les últimes quatre) més que de transcendir en el joc. Per això ara mateix el de les xifres és l’únic relat que el Madrid pot defensar; el del futbol, per una Supercopa conquerida amb solvència, encara no.
Perdre un títol és una anècdota; abandonar l’estil sí que seria una derrota. El Madrid pot exhibir el palmarès; el Barça ha de continuar enorgullint-se del joc. El problema, per tant, no és haver perdut una copa, encara que sigui súper, sinó haver estat un equip irreconeixible. Aquesta és l’autèntica amenaça.
