Quan el fotògraf Marc Sanyé va rebre la proposta del dibuixant Xevidom (Xevi Domínguez) de traslladar en una novel·la gràfica la seva experiència en els punts calents de les migracions d’Europa, va posar-hi només una condició: “Que el personatge no porti el meu nom, l’últim que volem és ser protagonistes”. Les fotografies de Sanyé, però, fan de fil conductor de L’altra frontera (Ed. Comanegra), que dimecres es presentava a Muntanya de Llibres, a Vic. “No és una tesi sobre les migracions, és l’experiència d’en Marc”, deia el dibuixant.
El personatge, complint la condició, no porta el seu nom però sí el seu bagatge des que l’any 2015 va viatjar a l’illa grega de Kos per documentar l’arribada de refugiats procedents de la guerra de Síria. Des de llavors, ha seguit els passos dels migrants per Grècia, Macedònia, Sèrbia, Itàlia, França… i les seves fotografies s’han exposat i publicat, i han rebut reconeixements diversos. Va ser veient una de les exposicions, amb el mateix títol que ha acabat tenint el llibre, que Xevidom va tenir la idea del llibre. “Jo volia fer un còmic sobre un fotògraf, la seva mirada, el que l’impulsa…” Feia temps que li rondava pel cap un clàssic del gènere, El fotògraf del gran dibuixant francès Emmanuel Guibert, que es basa en un reporter gràfic a la guerra de l’Afganistan. I va resultar que tenia un fotògraf a mà, a Calldetenes i vivint molt a prop d’ell. Així va néixer el projecte, per al qual Xevidom va reunir un petit equip: a part d’ell, el també dibuixant Dani Solerdelcoll, Dànius, i la dissenyadora Bet Puigblanqué, de l’estudi Kiwe. “Va ser per anar ràpid, i tot i això hem tingut quatre anys de feina.” També amb Comanegra, una editorial que ha fet una aposta important per la novel·la gràfica.
L’esperit del llibre era narrar “què hi havia abans i després de cada foto, com en Marc havia arribat al lloc i què li havia passat”. A vegades amb moments molt compromesos, inclosos encontres amb policies o amb traficants com els de la darrera història, que té com a escenari el pas de Calais, a França, amb la barca que s’allunya en l’intent d’arribar a Anglaterra . Encara no ha acabat, aquesta història: “Hi torno més d’un cop, a cada lloc, no voldria ser el fotògraf paracaigudes, que arriba a un lloc i marxa”, diu Sanyé. Al dibuixant li agradaria que d’aquí a uns anys algú que es miri el llibre “el vegi com un conte però d’uns fets que van passar de veritat”. El pròleg d’Òscar Camps, d’Open Arms, complementa el relat.
