L’adjectiu brut/a vol dir diverses coses. S’aplica, per exemple, als animals irracionals (bèsties brutes), també s’usa per a les coses que no han estat refinades o polides: el petroli brut, un diamant brut. Un text en brut és un esborrany, el que no és definitiu.
Evidentment, brut/a també vol dir ‘absent de netedat’, com en les expressions anar brut/a com una guilla o ser/anar brut com un porc, dos animals a qui tradicionalment no tenim gaire simpatia. Aquest adjectiu també pot prendre un significat espiritual: tenir la consciència bruta, és a dir, ‘saber algú que té la culpa d’alguna cosa, saber que ha obrat malament’. Semblantment diem que «aquells negocis són massa bruts, no m’hi vull pas ficar», quan són contraris a l’ètica o a la legalitat.
Molt diferent d’aquests usos és l’expressió tenir la panxa bruta; la utilitzem quan tenim restes d’aliments mal digerits que ens provoquen diarrea o malestar: «La noia ha menjat massa llaminadures i ara té la panxa bruta». Un lloc, com un hospital, és brut quan hi ha un focus d’infecció. I «No diguis paraules brutes» es refereix a les paraules obscenes contràries a la decència, a l’honestedat. L’únic sentit positiu que es pot trobar a aquest adjectiu és a cava brut, amb el qual donem per acabat aquest article.
