Ens acostem a casa des del nord. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots del sami o lapó per si ens trobem amb el Pare Noel. A Groenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacled’un guèiser.
Pararem a Escòcia per tastar un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per jugar un partit de corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i que la nostra selecció és de les millors? Després de la suada i una mica afamats, anirem cap a l’est per menjar uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem una matrioixca per portar de record.
La ruta terminològica s’acaba i la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis.
Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i farem les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. Passarem la nit a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica.
L’últim àpat el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia.
I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català.
