En temps de vacances i justament quan tothom es recorda dels dos mesos que gaudim els que fem de professors, em permeto fer-vos unes quantes reflexions sobre què significa fer de mestre avui en dia.
Si fem comptes, no son 60 , sinó gairebé 90 dies els que els professors no fem classe, evidentment tenim dret a fer vacances per llei durant 30 dies com tots els treballadors. Un mestre com cal, aprofita tot el temps que no té l’obligació d’assistir al centre (perquè els seus alumnes i la gran majoria de les seves famílies també fan vacances) però sí l’obligació d’estar localitzable. Per corregir treballs, exàmens, preparar classes, programar activitats, i reciclar-se.
Però si a més a més, hi ha un component vocacional en la seva tasca diària, també s’encarrega d’empaitar als seus alumnes i/o pares, als seus companys, i si cal als serveis socials. Per assegurar-se que els seus deixebles tinguin l’ambient més apropiat per desenvolupar les seves capacitats i complir amb la seva única responsabilitat, pel que fa a la seva educació, que no és res més que aprendre. Perquè un mestre de debò fa de psicòleg, confident, fins i tot de bomber, perquè sempre hi ha algun foc per apagar.
D’altra banda com és possible que les estrelles de futbol arribin a guanyar el que guanyen? Un esport, per cert, que tant troben a faltar els pares en l’època estival. No esticdemanant que se’ns apugi el sou, no us equivoqueu. El que demano és una mica de respecte, perquè quan un alumne de la meva classe em diu “ si tants estudis dius que tens, podries aspirar a fer quelcom millor que de professor”, jo penso que les famílies, no estan fen bé la seva feina.
Perquè a més d’ensenyar assignatures curriculars, als centres d’educació també ensenyem i corregim les coses que haurien de portar de casa, una de elles és el respecte. Respecte però no només als seus professors i la seva tasca si no al que significa aprendre: puntualitat, disciplina i constància, per posar uns quants exemples.
