L’any 1886 es fundava l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i al cap de poc, l’any 1888, Jacint Verdaguer ja consta com un dels seus primers socis. Carme Torrents, presidenta d’Amics de Verdaguer, recordava aquesta dada com a prova de l’interès del poeta per la muntanya, en la presentació dels actes “Verdaguer excursionista” que tindran lloc a Vic des d’ara fins al mes d’octubre. La Unió Excursionista de Vic ha entomat enguany una iniciativa que va iniciar l’any 2004 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i que en les darreres edicions ha estat itinerant. L’any 2019 va ser Folgueroles qui va acollir-la, en format d’un sol dia.
Dues conferències obriran els actes aquest mes de març: la primera, el dia 7 a càrrec del filòleg Francesc Codina sobre “Verdaguer, territori i viatges” i la segona, el dia 14 amb Xavier Roviró amb el títol de “Verdaguer, el poeta dels pobres”. Per als mesos d’abril i maig, estan previstes sortides amb component literari al Matagalls i al santuari de la Mare de Déu del Mont, a l’Alt Empordà, on Verdaguer va fer estada. També dins dels actes de la Festa Verdaguer de Folgueroles es farà una ruta circular entorn del poble. El juliol es dedicarà a l’alta muntanya, amb sortides al Pic Verdaguer i la Pica d’Estats i amb un tram (de Ribera de Cardós a Esterri d’Àneu) de la gran travessa que va fer el poeta per assolir el cim de l’Aneto. Finalment, el 20 d’octubre es tancaran els actes amb una sortida a Montserrat. “Són activitats per cultivar valors, també de la cultura”, explica Núria Macià, presidenta de la Unió Excursionista.
Xavier Roviró, reconegut verdaguerista, va remarcar que Verdaguer va ser “un dels excursionistes més importants dels inicis del moviment”. Amb la peculiaritat que aquest interès per conèixer i estudiar la muntanya “era cosa de les ciutats, a finals del segle XIX”. I Verdaguer era de poble. En tot cas, l’excursionisme li va servir per conèixer més a fons la geografia i la llengua que incorporava després a les seves obres. “Quan feia travesses, llegia tot el que s’havia escrit abans sobre aquell lloc, estudiava la geografia.” I després, per exemple, podia descriure a Canigó el Pirineu “som si l’estigués veient des de dalt, com si ara tingués un dron”.
