El 14 de juliol de 1948 s’havia de celebrar el tradicional concurs de sardanes a la plaça Major de Vic. Just abans de començar es va posar a ploure i l’organitzadora, l’Agrupació Sardanista de Vic, va decidir ajornar-ho per a l’endemà. Les colles van haver de reorganitzar-se com vam poder. La Rosa Gentil de Centelles, per exemple, es va quedar sense un dels seus balladors i van demanar a un amic vigatà i gran aficionat sardanista, Manel Romaní, si volia completar l’anella. Era diumenge i li van haver d’obrir la botiga a primera hora per comprar-se unes espardenyes. L’experiència d’aquell primer concurs va animar Romaní a reunir un primer grup de companys i engrescar-los a fundar una colla: la Riallera. El nom prové del fragment de la sardana L’Empordà, d’Enric Morera i Joan Maragall, en la qual s’hi esmenta una “plana riallera”, que els balladors van associar a la Plana de Vic. El primer entrenador va ser Miquel Casanovas, a qui s’atribueix el disseny de l’escut. Després d’alguns pocs entrenaments a la terrassa del desaparegut Cafè Michel, al Passeig, es van estrenar en competició el 7 d’agost d’aquell mateix 1948 a Torelló. Eren quatre parelles. Romaní, que va entrenar la colla durant 35 anys (del 1950 al 1985), va morir el 1997. Avui, però, estaria orgullós que la llavor que va plantar hagi germinat amb un grup sardanista que enguany pot commemorar el 75è aniversari. I ho farà amb la festa major de Vic com a principal teló de fons.
Bona part de la història que acompanya aquesta entitat va quedar recollida l’any 1998 –coincidint amb la celebració de les seves noces d’or– en el llibre Colla sardanista Riallera (1948-1998. Cinquanta anys d’una escola de sardanisme, escrit per l’historiador i actual president de la colla, Carles Puigferrat. En tots aquests anys han estat molts els moments especials que ha viscut la colla i infinitat el nombre de concursos en els quals han participat. Es calcula que fins ara han passat per la colla prop de 700 balladors, a les ordres d’entrenadors com Jordi Jiménez, Josep Pujols, Àlex Carol, Quim Aguilà o Jordi Palau. Però més enllà de les competicions, a la Riallera “també hem fet una tasca fonamental en la difusió de la sardana a Vic i a tot Osona, ensenyant a ballar sardanes a moltes generacions d’infants, joves i persones més grans”, escriu el mateix Puigferrat en el llibret de la festa major. “Com qualsevol entitat, la colla ha passat els seus alts i baixos, paral·lelament al que succeïa en el moviment sardanista del país”, admet l’historiador. I el moment actual, precisament, no és afalagador. “La situació ha canviat molt aquests últims anys”, explica. Anys enrere, “potser hi havia un grup més homogeni, més jovent” abocat a la sardana esportiva; avui, la mitjana d’edat ha anat pujant. “Això ja marca unes dinàmiques”, apunta Puigferrat, conscient que la situació no és exclusiva de Vic. I la millor prova es viurà aquesta festa major, durant el 97è Concurs de Colles Sardanistes del 8 de juliol. Només hi prendran part 23 colles, gairebé la meitat de les que ho van fer, per exemple, un quart de segle enrere. La pandèmia va acabar de fer més gran la ferida. El mateix Grup Riallera ha perdut les dues colles joves, la infantil i la juvenil, “i encara no les hem pogut recuperar”. Només es mantenen actives la colla mare, Riallera (en categoria gran), i l’Entre Boires (de veterans).
Tot i aquests moments d’incertesa, la commemoració s’afronta amb tota màxima il·lusió. Els colors de la Riallera seran presents en diferents moments del programa. Aquest mateix dissabte, després de la Crida, han organitzat la punxada del DJ Sold3k, durant la qual sonaran algunes versions de sardanes tunejades. Dissabte al matí també participaran a la festa major a El Nadal; i dimecres dia 5, a la Xurriacada. L’acte principal, però, es viurà el dissabte 8 de juliol. A mitjanit, al final del 97è Concurs de Colles Sardanistes, s’estrenarà un videomapatge commemoratiu, que ha estat produït des de La Farinera de Vic.
