Si hagués de fer un pronòstic d’aquest nou any, el tindria molt clar! Crec que és l’inici d’una nova revolució. Entenent per revolució com el moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix. És a dir, que comencem a moure’ns al voltant d’una cosa subtil. Un pensament que sempre ha estat present. Una percepció en totes les accions, tant si la veiem com si li trobem a faltar. Parlo de l’amor, concepte que no sé definir, o com diu Un Curs de Miracle: “no pots pretendre ensenyar el significat de l’amor, perquè això va més enllà del que es pot ensenyar”. Així no puc parlar de què és l’amor, sinó de com s’expressa per ser-ne conscient, per demostrar que som amor.
Estima’t perquè ets amor. Ho demostra una de les aplicacions de mòbil més utilitzades el Whatsapp. Com ja sabeu, consisteix en la comunicació entre persones a través de missatges a receptors del tot heterogenis. Podem parlar amb coneguts, familiars, amics, o companys de feina. Per tant, els missatges enviats són tan diversos que n’és difícil establir una classificació de temes parlats, però sí que es comptabilitza la quantitat d’emoticones utilitzades. I les més utilitzades estan relacionades amb l’amor. Són: el cor, el petó amb cor i la cara amb ulls en forma de cor.
Tinc un altre argument per defensar el meu pronòstic d’aquest 2019. És que diferents estudis científics han conclòs que les abraçades estimulen la secreció d’oxitocina, una hormona que actua com a neurotransmissor en el cervell, associada als lligams afectius i al reconeixement social. S’ha descobert que cinc segons d’abraçada estimulen l’hormona i en 20 segons l’activa. Per tant, amb el contacte entre iguals un se sent més feliç, més estimat.
En essència som amor, som fets de l’amor, vivim amb amor i traspassarem amb amor. El sol és amor. La seva escalfor et produeix una sensació de benestar, la seva abraçada ens escalfa i ens carrega d’energia. L’aigua és amor. Ens nodreix, ens neteja i flueix allà on ningú vol viure per emportar-se allò que no volem veure. La terra és amor. Ens acull, ens alimenta i ens protegeix. Les plantes són amor. Ens ofereixen l’aire per respirar, són la base de la nostra alimentació, ens escalfen, ens acullen. Són tot amor. Els animals són amor. La seva presència, sigui per bé o per mal, ens connecta a l’instant present. I què hi ha de més amor que viure en l’ara i l’aquí. Les persones som amor, o no ens provoca una felicitat efímera, un instant feliç, el somriure d’un innocent desconegut? D’aquests arguments fem la nostra revolució d’amor. Recordem allò que ja sabem. Que l’amor és a tot allò que ens envolta. No ens cal seguir ningú, no ens cal fer res extraordinari, només ens cal ser. Això és i serà l’única acció que ens portarà l’alliberament i la pau interior.
