L’antropologia, en el seu origen, es podia definir com una ciència especialitzada en l’estudi de societats molt diferents de la nostra. No obstant això, especialment al llarg de les últimes dècades els antropòlegs han arribat a comprendre que aquesta diferència conceptual entre “nosaltres” i “els altres” desapareix, una vegada que aprenem a considerar altres éssers humans com a quelcom proper.
L’antropologia és una ciència basada en el diàleg sociocultural, la PNL és un model avançat de comunicació.
L’antropologia estudia la diversitat de societats de l’ésser humà, en els seus entorns. En l’actualitat, les àrees de recerca són moltes: processos econòmics, tècniques i tecnologies, formes de coneixement, pràctiques lingüístiques, formes simbòliques, polítiques, religioses, jurídiques, educatives, escenaris corporals i subjectius, formes d’estructuració social segons diferències ètniques, de gènere, etcètera. En qualsevol d’aquests camps, els antropòlegs intenten ampliar el coneixement sobre com els éssers humans van creant la seva societat i la seva cultura. I tot això està basat en com les diferents societats estructuren les seves creences, valors i sentit de la identitat.
Una definició de la PNL és l’estudi de l’experiència subjectiva. Això parteix de la base que els éssers humans vivim les experiències vitals des de la subjectivitat i aquesta subjectivitat ve condicionada també per les creences, valors i sentit de la identitat de cada persona.
Així, l’antropologia i la PNL comparteixen els mateixos interessos. El que l’antropologia estudia en l’àmbit cultural, la PNL ho fa en el personal.
La PNL està interessada a saber com les persones percebem el món que ens envolta.
La PNL és, en primer lloc, curiositat per entendre i la curiositat és la primera eina d’un antropòleg. Un antropòleg valora especialment la primera mirada a quelcom diferent a nosaltres, quan encara allò aliè sembla estrany. A partir d’aquest moment, de l’apropament necessari per entendre l’altre, a poc a poc van desapareixent les diferències i anem trobant l’altre cada cop més comprensible i més semblant a nosaltres.
Per ambdues disciplines l’empatia constitueix la base de la comprensió i la millora de la comunicació entre les persones.
Com més trobades tenim amb cultures i persones diverses, més ampliem la nostra forma de veure el món.
Com va dir el geògraf, explorador i naturalista, nascut al segle XVIII, Alexandre von Humboldt, “Viatjar és terrible pels prejudicis”.
