Un dels possibles significats d’amable és ser digne de ser estimat. Així que bé podríem dir presència amorosa. Aquesta presència ens afecta a totes les persones si volem tenir una relació amb els altres realment humana. Per descomptat serà un requisit per a les persones que es relacionen amb persones en la feina laboral: educadors, sanitaris, psicòlegs, coachs, funcionaris de molts àmbits, etc.
La presència amable és fàcil de reconèixer. Sempre podem saber quan estem amb algú que aquesta presenti de manera amable amb nosaltres.
Quan percebem calma, amabilitat i atenció. Pausa i sense distraccions. Quan la relació sembla que passi fora del pas del temps… simplement estant. Mantinguts acuradament dins d’un camp d’obertura i saviesa de vida, estant tan presents l’un per l’altre com ningú no ho pogués estar.
Sí, certament no sempre és així.
Quan algú manté la presència amable amb un altre, té un efecte poderós.
Possiblement fins i tot sense adonar-se’n, l’altre se sent més segur, cuidat i fins i tot comprès.
Quan això passa en una relació terapèutica, la sanació ja ha començat.
La presència amable és una manera de ser-hi. És agradable, bona per a la teva salut.
És un estat en què et sents amb el cor obert i benintencionat. En la forma més pura, és espiritualment nutritiva i sensible a les subtileses.
És el millor estat per situar-te quan estàs oferint suport emocional.
Una mirada al voltant de seguida et mostrarà que aquest és el tipus de suport que cal en tots els àmbits.
Una vida emocional sana requereix un lloc segur per expressar sentiments i algú amorós, amable per ser testimoni.
Requereix l’alliberament de ferides velles i una obertura a nous camins de felicitat.
Presència amable és suport emocional i és una part important en la relació amb els altres. Pot ser un gran canvi a les nostres vides.
En els processos de l’àmbit formatiu, sanitari, terapèutics, etc., és essencial.
Les persones aprenem sobre les relacions a través de l’experiència. Les nostres experiències més primerenques creen condicionaments, patrons o hàbits per als tipus de relació que establirem.
Si en les experiències primerenques va faltar amor i cura, possiblement no en gaudirem més tard en les nostres vides, tret que fem alguna cosa per canviar aquesta programació primerenca, tret que descobrim noves maneres de connectar.
Presència amable és, la primera cosa, estar en el present, mostrant-se.
És estar atent al que està passant en el moment tant a la teva pròpia experiència com a les experiències de la persona amb qui estàs.
És una obertura i un intercanvi.
Hem d’estar assentats, amb calma, força de ple enmig de la no-consecució.
No podem estar intentant aconseguir alguna cosa. Necessitem evitar esforçar-nos massa. Cal anar amb compte amb l’orgull i la necessitat d’aprovació, el reconeixement o la perfecció.
Hem de ser capaços de ralentir.
Estar calmats ens ajuda a ser sensibles i estar oberts.
És com si nosaltres simplement oferim el nostre amor a la gent, la nostra presència, la nostra escolta i comencen a donar-se permís en el procés de canvi.
És senzill ser present, si no estem atrafegats fent altres coses. De totes maneres, la major part del temps no estem només atrafegats fent altres coses, sinó fent-les majoritàriament de forma automàtica, com a hàbit i de manera inconscient.
Típicament, hi ha rols professionals en què creiem que ajudem els altres a solucionar els seus problemes. Estem orientats a la tasca. Volem fer que alguna cosa passi pels nostres clients o pacients. Aquesta atenció a fer i aconseguir que les coses passin ens pot treure de la presència amable.
Aquí hi ha l’art de l’equilibri entre fer i ésser.
És veritat. Hi ha coses per fer. Volem que als nostres clients o pacients els passin coses bones, la presència amable, malgrat la seva tranquil·la i aparent inactivitat, ofereix el millor context per això.
