Et proposaré dos exercicis pràctics que realitzats diàriament poden aportar-te un benefici significatiu que pots notar al cap de poques setmanes. Són pràctiques que et recorden que la vida està únicament disponible en l’aquí i l’ara.
La pràctica de l’atenció plena ha de ser agradable, no un esforç. És que has de fer un esforç per gaudir de la posta de sol? És clar que no. Simplement la gaudeixes.
El mateix és cert amb la teva respiració. Durant el temps en què practiquis l’atenció plena, deixa de parlar. No només has de deixar de parlar externament, sinó també internament. La conversa interna és el pensament, el discurs mental que no s’atura en el teu interior. El veritable silenci és la cessació d’aquesta conversa, tant la de la boca com la de la ment. No és el tipus de silenci que ens oprimeix. És un tipus de silenci molt elegant i molt poderós. És el silenci que ens sana i ens nodreix.
Atenció plena de la respiració
El primer exercici és molt simple, però el poder, el resultat, pot ser molt gran. L’exercici és simplement identificar la inhalació com a inhalació i l’exhalació com a exhalació. Quan inspires, saps que aquesta és la teva inhalació. Quan expires, ets conscient que aquesta és la teva exhalació.
Només reconeix: això és una inhalació, això és una exhalació. Molt simple, molt fàcil. Per poder reconèixer la teva inhalació com a inhalació, cal que portis la teva ment a casa, a tu mateix.
L’atenció plena sempre és conscient d’alguna cosa. Quan beus el teu te amb atenció plena, se’n diu consciència plena de beure. Quan camines conscientment, se’n diu marxa conscient. I quan respires conscientment, això és consciència plena de la respiració.
Així, l’objecte de la teva atenció plena és la teva respiració i només enfoques la teva atenció en això. Inhalant, aquesta és la meva inhalació. Exhalant, aquesta és la meva exhalació. Quan fas això, el discurs mental s’aturarà a poc a poc i cada vegada que et distreguis t’adonaràs i amablement tornaràs a portar l’atenció a la respiració.
No has d’esforçar-te a aturar el pensament; portes la teva atenció a la teva inhalació i el discurs mental s’atura. Aquest és el miracle de la pràctica. Ja no penses en el passat. No penses en el futur. No penses en els teus projectes, perquè estàs enfocant la teva atenció, la teva consciència plena, en la teva respiració.
Prendràs temps per a ells en moments posteriors amb total plenitud. No miris de forçar-la, la pràctica és el simple reconeixement de la inhalació i l’exhalació. Això és prou bo. Això tindrà un efecte poderós.
Concentració
El segon exercici consisteix a, durant la inspiració, seguir la teva inhalació des del principi fins al final. Si la teva inhalació dura tres o quatre segons, llavors la teva atenció plena també dura tres o quatre segons.
En inhalar, segueixo l’entrada de l’aire fins al final. En exhalar, segueixo la meva expiració durant tot el seu recorregut. Des del començament fins al final de la meva expiració, la meva ment està sempre amb ella.
Per tant, la consciència plena es torna contínua i la qualitat de la teva concentració millora.
Llavors, el segon exercici és seguir la teva inhalació i la teva exhalació durant tot el seu recorregut.
Tant se val si són curtes o llargues. El que és important és que segueixis la teva respiració des del principi fins al final. No has de fer cap esforç, succeeix naturalment.
