No hi ha mal que per bé no vingui i tot i que el temporal Glòria del gener de l’any passat va provocar danys a l’entorn que encara no s’han recuperat, el devessall de pluges ha tingut un impacte positiu en els boscos. Tant és així que molts s’han recuperat de les ferides provocades per la sequera que amenaça la seva supervivència. La situació era preocupant després de 2016. Un llarg període de pluges escasses i un estiu molt calorós van provocar llavors una greu afectació en moltes masses forestals que, afortunadament, s’han anat recuperant els darrers anys perquè ha augmentat la pluviometria, rematada amb xifres de rècord el 2020. Fins a 1.622 litres es van recollir a Vidrà l’any passat –gairebé el quàdruple que el 2016– o 1.512 a Viladrau, dues de les poblacions d’Osona on més plou habitualment.
I és que Osona és una comarca especialment sensible a aquesta problemàtica perquè és la que té més superfície de boscos en situació de decaïment de tot Catalunya. Aquesta circumstància s’ha mantingut durant els 10 últims anys, en què s’ha desenvolupat el programa DeBosCat. Es tracta d’un projecte de seguiment de l’estat dels boscos a Catalunya que n’analitza la seva situació sota la batuta de la subdirecció general de Boscos del Departament d’Agricultura. Les dades, que recullen els Agents Rurals arreu del territori, són reportades al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, que en fa el seguiment científic. El seu objectiu és posar aquesta informació en mans de gestors i investigadors i alhora valorar l’evolució dels boscos al llarg del temps i identificar les espècies i masses forestals que resulten més vulnerables.
“Veníem de dos anys bons, i aquest any passat, on en moltes zones ha plogut el doble o més del que és habitual durant els mesos de desembre, gener i febrer, ha estat decisiu per registrar una notable recuperació dels boscos a tot Catalunya”, assenyala Jordi Vayreda, investigador del CREAF i director del DeBosCat, fins al punt que el passat va ser “el millor any” des que es duu a terme aquest estudi. De fet, els episodis nous apareguts l’any passat són pràcticament anecdòtics, 50 hectàrees a tot Catalunya, que representen la dada més baixa mai registrada després de 2014 i 2015 que van ser també dos anys amb bona salut pels boscos. Aquests episodis s’han detectat a només tres comarques. N’hi ha hagut un al Berguedà i la Segarra i tres al Bages, entre els quals a prop del Moianès, comarca que no està referenciada a l’estudi perquè quan es va iniciar no estava reconeguda com a tal.
Amb dos terços de la seva superfície corresponent a massa forestal, Osona i el Vallès Oriental estan per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 60%, mentre que al Ripollès aquesta xifra es dispara fins al 88%. Només l’Alta Ribagorça (91%) i la Vall d’Aran (95%) tenen més superfície forestal que el Ripollès, encara que això no vol dir que tinguin més proporció de boscos, que en el conjunt de Catalunya només representen el 37% del territori, si bé tant al Vallès Oriental, com al Ripollès com a Osona la quantitat de bosc és entre el 48,5% i el 59,5% del total que ocupa la comarca. Per entendre aquesta estadística també cal tenir en compte que es consideren terrenys forestals els coberts de matolls, prats o les roques.
Aquest fenomen es dona, per exemple, al Pallars Jussà, que té més superfície de matolls (33%) que de boscos (31%) i paradoxalment és la segona comarca amb més boscos en decaïment, poc més de 2.500 hectàrees de les 42.000 que té, mentre que a Osona aquesta xifra arriba a les 2.549 hectàrees sobre gairebé 74.000. Totes dues comarques tenen uns volums de boscos afectats que doblen les de la tercera comarca del rànquing, el Berguedà. El cas d’Osona i el Pallars Jussà, però, no són comparables perquè “tenen efectes diferents”, apunta Mireia Banqué, coordinadora del DeBosCat, i recorda que aquest decaïment en una comarca muntanyosa per antonomàsia pot ser temporal, perquè “també va passar molts anys a la Garrotxa i ara s’ha anat refent”, atès que un dels factors determinants és la pluviometria habitual. “No hi ha més afectació a les comarques més seques –aclareix– sinó on plou menys del que ho fa habitualment”, ja que “els arbres acostumats a una pluja passen moltíssima set si no plou”, mentre que “si estan acostumats a un lloc més sec no els agafa tant a contrapeu”.
Osona és la comarca catalana amb més superfície de bosc en decaïment i al Vallès Oriental ja no en queda
De tota manera, Osona, és al capdamunt de la llista des del principi i això és per diversos motius. El primer és el rigor del treball que efectuen els Agents Rurals, que “fan molt bona feina en aquesta comarca”, ressalta Banqué, un dels tècnics del CREAF que s’encarrega de la formació del personal que fa el treball de camp. Aquest es duu a terme a partir del mes de setembre, quan acaba la calorada de l’estiu, que “és quan és més visible l’afectació”, perquè quan es fa el tractament de les dades, de cara al fred, “les afectacions ja no es veuen. Els roures ja no tenen fulles perquè és hivern i al setembre encara n’haurien de tenir” i, de fet, recorda que “a Osona i el Berguedà hi ha hagut anys en què el 15 d’agost ja hi havia avisos que els roures assecaven fulla”. La morfologia dels boscos és un altre dels aspectes a considerar perquè “Osona és molt diversa” en la configuració de les seves masses forestals, ja que “hi ha pinedes de pi roig, zones de roures, alzinars i boscos molt diferents entre ells” i algunes espècies com el pi roig “no està supercòmoda vivint a casa nostra, llavors se’n ressent en anys especialment secs”.
Les zones on es detecten més boscos en decaïment són al nord de la comarca, en unes de les zones on més hi plou. D’aquí la poca incidència d’aquesta variable en el comportament de les masses forestals quan les precipitacions es mouen en xifres habituals, però la particularitat que presenten aquests boscos, especialment al Bisaura, és la poca profunditat del sòl perquè hi arrelin els arbres. “Com més profund és el sòl, més capacitat de mantenir aigua emmagatzemada i amb sòls molt profunds, el bosc té més recurs”, explica Banqué, i encara que “un estiu és normal que sigui sec el problema apareix quan són molts mesos seguits” de poques precipitacions. En aquest cas, les espècies tenen diferents comportaments. Les coníferes, com els pins o els avets, “la seva estratègia és intentar aguantar el cop tant com poden fins que perden la capacitat de treure fulla nova i acaben morint”, mentre que els planifolis (alzines o roures) són més resistents a la sequera “perquè aguanten i s’esperen a treure la fulla”.
Les masses forestals afectades són “les antigues”, és a dir les que han estat assenyalades des del principi de l’estudi i de difícil recuperació, que representen aproximadament aquestes 2.500 hectàrees habituals. Però aquesta situació de vulnerabilitat afecta molts més boscos a l’evolució dels quals cal parar atenció, tot i que ara mateix “en general s’estan recuperant”, segons Banqué. La sequera de fa un lustre va provocar que es doblés la superfície afectada: es va passar de 2.941 hectàrees el 2016 a 6.422 el 2017, una cinquena part de les 17.500 hectàrees d’increment que es van detectar a tot Catalunya. De tota manera, el pitjor any de l’estudi va ser el 2012, amb 40.000 hectàrees afectades en el conjunt del país. En el cas d’Osona, l’increment de 2017 es va mantenir un any després i no ha estat fins a les copioses pluges d’aquests últims temps que la situació no ha revertit.
El mateix CREAF disposa d’estudis que estableixen que el Ripollès és la segona comarca que captura més CO2 per darrere de l’Alt Urgell gràcies a les seves masses forestals i Osona, la quarta per darrere de la Garrotxa a causa de l’elevada presència d’alzina i de pi, que són les espècies amb més capacitat d’embornal. El que no està estudiat és si les concentracions d’ozó troposfèric, que es manifesten especialment a Osona a l’estiu amb la combinació de la calor, compostos orgànics volàtils i els contaminants que arriben de Barcelona, contribueix al decaïment dels boscos de la mateixa manera que repercuteix negativament en el rendiment dels cultius.
Al Ripollès, la tendència en la situació dels boscos va en paral·lel a Osona, si bé les seves xifres d’afectació són unes 20 vegades inferiors. De fet, ara mateix només hi ha 74 hectàrees en situació de vulnerabilitat, la meitat que el 2016 i només dos anys després d’arribar a les 308. El Ripollès és la 14a comarca de Catalunya amb més afectació d’una llista on ha desaparegut el Vallès Oriental, que ha tingut un comportament totalment diferent. Cinc anys enrere tenia 73 hectàrees de bosc en regressió que van caure a 19,5 un any després i la xifra ha anat baixant fins que el fenomen es va donar per inexistent l’any passat.
