La comarca més extensa de Catalunya s’estén entre paisatges agrícoles i vestigis d’un patrimoni cultural mil·lenari. A banda dels tresors que amaga l’Espai Transmissor de Seró, la Baronia de Rialb compta amb més d’una vintena d’esglésies romàniques i el dolmen de Sòls de Riu, que es va salvar de negar-se sota el pantà de Rialb a costa de canviar d’emplaçament. Terra de transició entre la plana i els primers relleus pirinencs, la Noguera atresora una riquesa agroalimentària que es pot degustar en restaurants com Lo Ponts o el celler Rubió de Sòls. L’economia tradicional agrícola i ramadera es complementa avui dia amb el turisme d’interior.
L’Espai Transmissor de Seró és un dos en un. L’arquitectura de l’edifici i la història que s’hi explica s’uneixen i converteixen cada visita en una experiència inoblidable. L’arquitecte Toni Gironés va voler integrar la seva obra en el paisatge, utilitzant materials simples que es troben en les granges que l’envolten, com són el maó, el metall i l’ampolla de vi, com a reflex de l’economia de l’entorn.
L’Àrea del Dolmen, situada a la Baronia de Rialb, acull actualment tres monuments patrimonials que van ser rescatats de ser inundats per l’embassament de Rialb. El dolmen Solsderiu va ser traslladat pedra per pedra i juntament amb ell es van reubicar unes sitges medievals i una església romànica anomenada Santa Eulàlia de Pomanyons. A més, la zona s’ha convertit en un espai recreatiu on les famílies poden banyar-se mentre gaudeixen del paisatge.
Una absoluta casualitat va fer que l’any 2007, arran d’unes obres d’Aigües del Segarra-Garrigues, es descobrís un jaciment arqueològic, un dolmen pertanyent a l’època del calcolític i construït amb pedres de menhirs encara més antigues, de finals del neolític. L’Espai Transmissor acull aquestes restes i ofereix als visitants un recorregut explicant com eren i vivien els constructors d’aquestes immenses tombes.
Santa Maria de Palau és una de les 23 esglésies romàniques que podem trobar a la Vall de Rialb. Al seu interior hi descansen dues pintures superposades. Per una banda, una capa de pintura al fresc romànica, amb més de mil anys d’història, i a sobre d’aquesta n’hi ha una altra de fa cinc-cents anys d’estil renaixentista, que és la que es conserva actualment.
L’Espai Transmissor va ser distingit amb el premi FAD d’arquitectura el 2013
El que va néixer fa gairebé 40 anys a mans de Ramon Gaspà i Montse Junyent com un restaurant de carretera, és avui dia Lo Ponts. Un restaurant que basa la seva cuina en l’essència i el valor del producte de proximitat i que remarca com a aspecte molt important el territori en el qual es troba, com molt bé reflecteix en el seu nom. L’arròs a la cassola tradicional, la coca de recapte amb un estil molt autèntic, uns caragols amb què et llepes els dits i tot tipus d’elaboracions amb el bacallà dessalat són alguns dels seus puntals, tot i que també hi ha oferta de cuina de mar.
Què pot ser més bonic que una vinya verda als peus de la serra del Montsec i coronada per un castell? L’enòloga Judit Sogas es va enamorar d’aquest paisatge el 2009 i, juntament amb el seu marit, Xavier Vives, va crear Rubió de Sòls, un celler familiar integrat al territori i basat en el respecte a la natura. Ara farà cinc anys que Rubió de Sòls ofereix als seus visitants l’experiència Vinya i estrelles, que combina un passeig per les vinyes amb l’observació de les constel·lacions i la via làctia, amb l’explicació d’un monitor starlight.
L’escola de piragüisme és un dels punts forts del club i això fa que aquest hagi esdevingut un esport molt arrelat a la zona de Ponts. Tant principiants com esportistes d’elit n’utilitzen les instal·lacions per millorar la seva tècnica, tot gaudint de la natura que els envolta. El riu Segre dona vida a la Noguera, i també al Club Nàutic Mig Segre, especialitzat en aigües braves. A les seves instal·lacions, petits i grans tenen l’oportunitat d’iniciar-se en piragüisme o el ràfting. A la bassa situada al Parc de la Roca del Call, s’hi fa la primera presa de contacte, però els més experimentats s’ho passaran pipa al camp d’eslàlom situat al canal d’aigües braves.
Des de ben petit Joanpere Massana ha tingut la necessitat de comunicar tots els seus sentiments a través de diferents branques de l’art com el dibuix, la poesia, la música o l’escultura. Nascut a Ponts, assegura que la figura del territori és un gran condicionant en les seves obres, cada clima, cada paisatge i cada riu que ens envolta és una font d’inspiració. En l’últim treball, Joanpere Massana representa a través de la pintura dos elements que difícilment poden ser vistos: el so i el silenci. L’obra es converteix en una sinestèsia on el blanc representa el silenci, la calma, la buidor, i els colors són els portadors del so, de la vida, de la música.
Amb el suport de: