Es pot parlar de la mort a les aules? Es pot expressar això a través de l’art? “Si no podem fer-ho, és quan la convertirem en un tabú, i els que tenim els tabús som les persones adultes”, deia dilluns Bruna Dinarès, coordinadora del projecte educatiu d’ACVic. Al seu voltant, les casetes de la fira Lactium s’havien reconvertit en aparadors on 24 centres educatius d’Osona i el Ripollès presentaven el resultat del projecte Art i Escola, que aquest any tenia la mort com a tema de reflexió. Dilluns es tancava un procés que havia començat a principis de curs i que ha involucrat més de 2.500 alumnes, des d’Infantil fins a Batxillerat passant per l’educació especial de 27 escoles i instituts.
Cada un d’ells ha enfocat la mort des d’una perspectiva diferent. “Pot ser des de la mort d’un ecosistema, a la pèrdua dels objectes”, diu Imma Verdaguer, del Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, còmplice de l’Art i Escola des del seu inici. I també, és clar, la pèrdua definitiva, la de la vida. “Hem fet que se’n parli, som finits perquè som humans i això ho comporta la vida… o sigui que en el fons estem parlant de vida”, explica Dinarès. L’art és el vehicle, des de l’escultura fins al vídeo, de la performance al collage. S’ha fet amb aquest tema, que crida l’atenció per poc habitual, però en cursos anteriors s’ha treballat sobre d’altres tan diversos com el buit, la llum, el joc, el temps o el refugi. “Sabem que costa trobar un espai per a l’art contemporani a l’educació, i a cada edició l’utilitzem per fomentar l’esperit crític, la creativitat.” Des que es comença a treballar el projecte, els centres que hi participen compten amb el suport de persones de l’ACVic que els acompanyen i els ajuden “a donar la mirada artística”. No entren mai a les aules, on és cada professor el que dirigeix el treball, però hi són. “És una combinació d’art i d’educació”, diu Elisabet Franquesa, regidora d’Educació i Joves de l’Ajuntament de Vic.
La trobada de dilluns al parc Balmes de Vic era la primera posada en comú. Excepte els més petits, els d’Infantil, els alumnes de cada escola explicaven els seus projectes als d’altres, seguint uns itineraris fixats. “Si ho expliquen, amb comunicació oral, és que ho han après”, explica Verdaguer. Ara es prepara l’exposició final, que tindrà lloc a l’ACVic des de mitjans de maig fins a mitjans de juliol.
Disposats en cercle, a terra, sacs blancs. Surten els alumnes de sisè de l’escola Vic Centre vestits de blanc i negre i es reparteixen, dos a cada sac. Estan plens de terra, que l’aboquen de manera que formi un túmul. Com una tomba. Hi col·loquen cartrons retallats com una làpida, amb causes de mort: la violència, la droga, la migració, el càncer… Mentrestant, altres alumnes llegeixen les reflexions que han fet sobre aquests temes, dedicades a les víctimes. “Els vam plantejar el tema, i són ells que van decidir parlar de morts invisibilitzades, en van escollir 12 causes”, expliquen Laia Montiel i Marta Serrabassa, les dues professores que han guiat l’Art i Escola d’aquest curs a l’escola. La performance es complementa amb unes capses, les que han treballat els alumnes de cinquè, exposades en una de les paradetes. A cada una hi ha un objecte relacionat també amb una causa de mort, i un mirall. Així tots ens hi veiem reflectits i implicats. Quan van explicar a les aules que parlarien de la mort, les mestres reconeixen que “van quedar parats”. Però després “es va normalitzar el tema, parlant-ne clarament”, expliquen.
