Aquest és un llibre per als fans de les novel·les de misteri de qualitat. D’entrada, és un llibre que quan el llegeixes ja t’agafen ganes d’anar a veure aquells paisatges on transcorre l’acció. Deu tenir a veure amb el fet que l’acció passa a Mongòlia i no als baixos fons de Los Angeles, al sud d’Itàlia, als barris de Suècia o en un tren europeu. L’univers creat per Ian Manook en aquest seu primer llibre és ple de iurtes i camins de nòmades i, sobretot, les ancestrals tradicions, que són les que, de fet, salven el protagonista. I qui és el protagonista? Doncs un detectiu, Yeruldelgger, amb una ànima carregada de ferides, d’aquests que els cal redimir-se, que han perdut de forma abrupta éssers estimats i que va fent camí sense prendre una decisió, deixant-se portar.
La història comença quan es troba enterrat un pedal d’una bicicleta i amb ell el cos d’una nena petita. Aquesta és una línia d’investigació al llibre. Però no és l’única. Al mateix temps hi ha un assassinat múltiple d’alguns homes i dues noies xineses que practiquen la prostitució. Un cas i l’altre s’entrellacen durant tot el relat i mostren la part més fosca d’un ciutat com Ulan Bator, les seves clavegueres tant físiques i mentals i la manera com la corrupció precisament arran de la gran presència xinesa a la zona campa tranquil·lament. Això ja dona una idea de la dificultat de fer complir la justícia i, per tant, hi ha en el relat històries molt violentes no aptes per a segons quins lectors. De fet, Yeruldelgger fa servir tant els punys com les paraules, fet que contrasta amb l’aparent tranquil·litat i el poc nervi que gasta el personatge.
El detectiu Yeruldelgger s’acompanya de dones, tot i haver perdut la seva dona i una filla petita, que tenen importància en tota la trama. No són dones per adornar. Hi ha una forense, una altra policia, la seva filla… i com un paraigua que ho envolta tot es presenta una societat amb presència de l’ultranacionalisme i de les connexions poder-empresariat.
I més enllà de l’argument i del paisatge que descriu, hi ha un bon ofici i una bona ploma d’un autor que signa amb pseudònim. Ian Mannok és en realitat el periodista i editor francès Patrick Manoukian, que ja ha rebut premis per aquesta obra. Aquest és un dels sis pseudònims que gasta i aquest és el seu cognom amb síl·labes invertides. A més de jugar amb les paraules del seu nom, li agrada posar signes: el títol de cada capítol és la darrera frase del mateix. Manook també és el nom de l’agència de comunicació especialitzada en autors de viatges que va crear a mitjan anys vuitanta.
Després de l’èxit d’aquesta primera obra, que va ser publicada a França el 2014, Ian Manook va publicar el 2016 en francès i el 2017 en castellà el segon volum del que ja sembla una sèrie: Yeruldelgger: Tiempos salvajes. El 2018 té un altre llibre de misteri publicat però no és d’aquesta sèrie.
