• Compartir

La missió impossible

Toni Juclà
24 de gener de 2020

Iniciem el nou any amb una agenda nova on escrivim els propòsits, els reptes i els objectius a assolir. Per evitar que les pretensions es difuminin, no hi ha res més útil que saber quina és la nostra missió vital. La que ens defineix qui som i per què fem el que fem. La missió és un procés actiu de determinació que guia el curs d’accions, de l’individu cap als seus objectius. Tot allò que et sents interpel·lat a realitzar en el present per fer realitat la visió com a persona. Enllaça allò desitjat amb allò possible. Una missió anuncia a qui servir, quines necessitats satisfer i quines coses oferir.

Una missió que segurament tots portem incorporada en el nostre ADN, com també és possible que no tots la duguem a terme en el transcurs de la vida. És la missió de ser la part útil en l’engranatge que la natura fa que el món funcioni. I avui és un canvi de rumb per evitar el deteriorament accelerat del nostre planeta, perquè hem de fer alguna cosa per evitar que aquest món d’on ens nodrim i d’on traiem els recursos per moure’ns i alimentar-nos s’acabi com avui l’entenem i s’apagui. El món s’escalfa per les nostres no-accions de respecte. Cada dia hi ha més espècies d’animals en perill d’extinció per les males praxis, la desertització de territoris fèrtils avança sense miraments. Segurament la nostra missió és com un granet de sorra insignificant, com també és segur que si l’ajuntem amb altres granets, farem una muntanyeta i si en són milers farem una platja paradisíaca.

Si tenim clar que aquesta pot ser la missió d’aquest any us proposo un objectiu, el de fer un hort. Un terreny de regadiu, no gaire extens, on es conreen principalment hortalisses i fruiters. Per estalviar en recursos de transport d’una bona part del consum de verdures que farem. Per no malgastar l’aigua, un bé preuat i que no sempre tenim en accés. Amb aquest objectiu canviarem la gespa d’un jardí ornamental per fer-hi un jardí comestible de plantes d’origen local i adaptades al medi on les farem créixer. Fer un hort és un potenciador d’exercici físic a l’aire lliure i una connexió a la terra que ens acull. Si la nostra missió és cuidar el món on vivim, què millor que ajudar-lo tenint un espai natural, enmig de tant asfalt i ciment, on altres éssers vius se’n puguin beneficiar, com per exemple els insectes i els ocells. Ens oferirà aliments saludables, d’alt valor nutricional i sostenibles. Regalarem al món un tros de viva, on sorgirà la llavor de la nostra pau interior en sentir la terra com la que és.

Si tenim com a objectiu fer un hort, sigui domèstic, comunitari o educatiu, és fàcil que la missió de ser part de la vida natural sigui possible. Treballem connectats a la terra i els infants d’avui ens ho agrairan.

  • Compartir