S’acosta Nadal, i dins de les activitats i celebracions pròpies de les festes nadalenques en podem trobar de molt diferents, des de mercats fins a fires, celebracions domèstiques, representacions teatrals, concerts i una llarga llista. La tradició nadalenca que avui ens ocupa és la representació teatral nadalenca per excel·lència, els Pastorets.
L’origen dels Pastorets s’ha de buscar en les representacions religioses medievals, anomenades Officium Pastorum, o adoració dels pastors, que se celebraven dins de les esglésies durant la nit de Nadal. Eren escenificacions entorn del tema del naixement del Messies, pensades per fer pedagogia de la història sagrada i dels dogmes de fe, i estaven destinades als creients per tal de refermar la seva fe. Els Pastorets tracten temes evangèlics, com l’edicte d’empadronament i l’anada de Josep i Maria a Betlem, entre d’altres.
En català, els textos més antics que es troben sobre aquests drames nadalencs estan copiats en un manuscrit del segle XV, provinent de les Guilleries, on ja es detecten dues tradicions diferents, la dels personatges bíblics, sant Josep, la Mare de Déu i els àngels, amb un llenguatge d’estil culte, i les dels personatges més teatrals, pastors i diables, amb un llenguatge més col·loquial.
La representació d’aquests drames s’ha mantingut ininterrompuda durant segles, exceptuant a principis del segle XIX amb la imposició del castellà com a única llengua permesa en les representacions teatrals, essent en el marc de la Renaixença, amb el ressorgiment de la llengua i cultura catalanes, quan es reprèn el conreu del gènere a finals del segle XIX. Tenim moltíssimes obres teatrals dedicades a aquest gènere, entre elles Los Pastorets en Betlem, o sia lo Naixement de Ntre. Senyor Jesucrist, de Miquel Saurina, publicada a Vic el 1887, o Lo bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, de Frederic Soler, Pitarra, estrenats el 1891. Altres Pastorets destacables són també L’estel de Natzaret, de Ramon Pàmies; Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, de Josep M. Folch i Torres (1916); La bona nova, de Joaquim Ruyra, 1928, així com un breu quadre líric L’adoració dels pastors (1901), de Mn. Cinto Verdaguer. Existeixen també uns Pastorets manuscrits escrits en la joventut d’Eduard Junyent.
Les lluites entre el cel i la terra, àngels i dimonis, centren l’argument de totes aquestes obres, tenint com a comú denominador una parella de pastors, l’espavilat i el curt de gambals, que a voltes temptats pels dimonis a voltes rescatats pels àngels construeixen una trama còmica que contrasta amb les imatges solemnes de les escenes religioses nadalenques.
La llum de l’establia és una obra de caràcter religiós escrita per ser representada durant les festes de Nadal. El tema, com en totes les obres anomenades “Pastorets”, es basa en el trasbals que el naixement de l’infant Jesús causa en les forces infernals, que mogudes per les ganes de saber què passa a la terra interaccionen amb els pastors, que tot i la seva mentalitat senzilla aconsegueixen despistar els principals representants de l’infern, això sí, amb l’ajuda de l’arcàngel Miquel, que vetlla per la humanitat representada pels pastors dels voltants de Betlem. L’obra consta de quatre actes i va ser escrita per Marià Tubau i musicada per Josep Vinyeta.
Marià Tubau, prevere i vicari de Gurb, nascut el 9 de gener de 1897, llicenciat en Sagrada Teologia, nomenat vicari de Gurb a partir de desembre de 1925, morí als 31 anys. Josep Vinyeta (prevere), nascut a Vic el 1903, obtingué a Roma la llicenciatura en Cant Gregorià i Orgue a l’Institut Pontifici i Escola Superior de Música Sagrada. Vicari de Sant Martí de Centelles, Vinyoles d’Orís, i Roda de Ter, també fou nomenat organista auxiliar de la catedral de Vic. Morí a 33 anys.
Una de les característiques de l’obra que es va estrenar el dia de Cap d’Any de l’any 1927 al teatre de la Joventut Catòlica de Vic és la presència de música original, composta expressament per a l’ocasió i que té presència i continuïtat durant tota l’obra. Fou publicada al preu de quatre pessetes de l’època pel Foment de Pietat l’any 1930, associació eclesiàstica dedicada a l’edició de llibres religiosos en català.
Es coneixen moltes músiques de Pastorets, originals i escrites expressament per a les representacions teatrals. Taradell, Roda de Ter, Vic o Manlleu, entre d’altres, tenen o han tingut en les seves representacions de Pastorets en algun moment de les seves històries música interpretada en viu i escrita ad hoc.
La música de La llum de l’establia és una música original per a piano i veu que actualment s’interpreta amb arranjaments de Jaume Soldevila, que inclouen diferents instruments, de corda i vent, conjuntament amb el piano original en els Pastorets de Calldetenes. Dels originals 16 números musicals, després de 92 anys, actualment se’n canten 10, que perviuen a les modificacions que s’aporten i es realitzen al llarg dels anys en aquestes obres teatrals. Són obres que són vives i que van passant a través del pas del temps, i que es van adaptant any a any a les noves necessitats.
En el primer acte, les tres primeres peces estan cantades pels pastors protagonistes. La primera peça de l’obra ens descriu de manera idíl·lica la vida de pastor amb els ramats i els paisatges que l’envolten, seguit per una oda a la mandra, i una última on es glosen les característiques d’un bon pastor. En el segon acte, ja entrem en el terreny cel infern, i la primera cançó ens anuncia que s’acosta el naixement del Déu infantó, i per contrastar, la segona d’aquest acte els dimonis fan aparició amb tota una declaració de principis, clarament bèl·lics, alternant solos amb intervencions corals. Un altre número de pastors segueix en el tercer acte, ja ens porta al quart acte, el que té més intervencions musicals, amb cançons de pastors, cors d’àngels, on es fa l’anunci del naixement i s’arriba al final de l’obra. Destaquen en aquest acte la utilització en l’escena vuitena d’El noi de la mare, cançó nadalenca popular utilitzada com a tornada. La música d’estil romàntic, amb gran efectisme cromàtic i rítmic, destaca per la seva gran idoneïtat en la declamació del text i la creació d’ambients i personatges.
La presència de música en viu en aquestes representacions teatrals és un bé en perill d’extinció i un privilegi que cada vegada menys espectadors poden gaudir. Iniciatives com les del grup de teatre que realitza els Pastorets a Calldetenes, posant en valor aquest patrimoni musical en gran part desconegut, aporten a un panorama nadalenc de festes cada vegada més globalitzades i estandarditzades un valor d’identitat pròpia i enriqueixen l’experiència d’una tradició nostra com és la d’anar a veure Pastorets.
