PURS HOMES
Autor: Mohamed Mbougar Sarr
Traducció: Oriol Valls
Editorial: Més Llibres
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2023
Pàgines: 157
Després de l’èxit de La memòria més secreta dels homes, obra amb la qual el jove Mohamed Mbougar Sarr es convertí en el primer autor senegalès a guanyar el Goncourt, Més Llibres ens ofereix ara Purs homes, publicada per primera vegada l’any 2018 al Senegal.
La novel·la comença amb el visionat d’un vídeo viral en el qual una munió d’homes profana la tomba d’un jove homosexual per considerar-lo impur perquè el seu cos reposi al cementiri. Al Senegal tenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe està considerat un delicte amb penes privatives de llibertat, i socialment està encara més condemnat.
Ndéné Gueye és professor universitari, jove i obert de mires. Al seu pare, home de confiança de l’imam de la mesquita del seu barri, li demanen que dirigeixi la pregària del divendres. A la universitat prohibeixen estudiar l’obra d’autors homosexuals. A Ndéné, el vídeo de l’homosexual extret de la tomba, i l’acarnissament amb el seu fèretre, les reaccions a la pregària del seu pare i les crítiques i rebuig que rep a la feina per haver ensenyat la poesia de Verlaine, comença a obsessionar-lo de tal manera que la seva vida començarà a girar a l’entorn d’una qüestió que en aparença no l’havia preocupat mai. Un tema perfectament extrapolable a qualsevol cultura que negui la llibertat d’orientació sexual, que la rebutgi moralment o la consideri patològica.
Una novel·la que enganxa des de la primera pàgina, ambientada al Senegal, un país on l’islamisme va anar compenetrant-se amb la cultura ancestral des del segle XV de manera pacífica, i que ara comença a rebre els embats de l’islamisme polític. L’autor retrata un conflicte de múltiples causes, la permeabilitat d’un món que progressivament es va globalitzant i el difícil equilibri amb la pròpia cultura, i ho fa amb un tema candent, evidenciant com els absoluts porten a la condemna i a la intolerància, mostrant com el conservadorisme i l’ortodòxia religiosa fan ús de la pròpia tradició com una representació que els serveix de garantia per justificar una moralitat excloent i reduccionista.
Una novel·la que recomano molt, ben escrita, ben tramada, que des de la distància cultural ens proposa un conflicte ben conegut, una literatura que explicant abismes busca ponts, deixant palès que res és estàtic, que les contradiccions i la recerca de la llibertat són patrimoni de tota la humanitat.
