Tothom coincideix que aquesta pel·lícula és la làmpada d’Aladí però que dona més de tres desitjos per un embolic de cables elèctrics connectats no se sap pas on que qualsevol llauner diria que és la selva. Una parella lloga aquesta casa apartada malgrat que els seus anteriors estadants van ser assassinats cansats sens dubte de les anades i vingudes del final. En l’operació neteja on tot es crema, treure el paper pintat horrible és el que fa més por de l’abstracte film. Descobreixen una habitació oculta totalment buida que si li ho demanes dona un munt de diners, una festa de gala i fins i tot un nadó amb bressol i tot.
Visualment acceptable, és simptomàtic l’intercanvi de papers de la parella Olga Kurylenko i Kevin Janssens. Fa bo el conte d’Aladí i l’únic interès és què demanaran en el proper regal, que aquest no ho és, del director Crhistian Wolckman (Renaissence).
Por no n’hi ha. Més fantasia, poca, és el que sumat dona el terror. Sí que és una aposta diferent, sense gaire escàndol ni efectes enganxosos. Un nadó ho canvia tot, però volen un Van Gogh? Contra l’abortament, una habitació buida. No entren per res en la room Marianne Bourg, Francis Chapman, John Flanders, Eric Guigout, Michael Kayha i Joshua Wilson amb Carole Weyers i Vince Drews.
