Els viticultors del Penedès estan en peu de guerra aquesta verema pel preu a què els paguen el quilo de raïm. Amb els 30 cèntims de mitjana que volen pagar els grans cellers no es cobreixen els costos de producció. L’ampliació d’hectàrees de producció, la gestió centralitzada des de Madrid de la Denominació d’Origen, la guerra de preus baixistes del sector i la compra per part de multinacionals de les dues grans empreses familiars de cava són darrere d’aquesta problemàtica.
La vaga de dijous passat es derivava de la decisió dels productors de reduir el preu que pagaran per cada quilo de raïm i, a més, en compraran menys, perquè en necessiten menys per elaborar cava i vi base. Els 30 cèntims per quilo és una reducció del 30% respecte del preu que es pagava un any enrere de mitjana i és un preu que es va oferir l’any 1998. Unió de Pagesos estima en 40 cèntims d’euro els costos de producció mínims d’un quilogram de raïm base per a cava.
La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha demanat al ministre d’Agricultura en funcions, Lluís Planas, que abordi “amb fermesa” la situació actual del sector del cava. Després de la cimera amb el sector, Jordà ha tramès una carta al ministre en què recorda que el Ministeri “és el màxim responsable d’allò que afecta el sector i ha de vetllar pel seu present i futur”.
La Denominació d’Origen (DO) Cava és una denominació supraautonòmica i, tot i que el 90% de la superfície de vinya està localitzada a Catalunya, es pot elaborar en altres comunitats, com ara Extremadura o el País Valencià. La DO compta amb 6.200 viticultors de tot l’Estat, la majoria al principat. Les demandes, per tant, s’han de fer a Madrid, que sempre té una visió més allunyada de les problemàtiques del territori.
El Departament apunta com a causa del conflicte, entre d’altres, el “desequilibri” entre l’oferta de raïm i vi base i la demanda per part d’empreses elaboradores i comercialitzadores del cava. El Departament afirma que el desequilibri s’ha generat també per l’entrada de noves superfícies procedents de les autoritzacions de noves plantacions i replantacions per part del Ministeri, “que no ha valorat ni ha tingut en compte les recomanacions del Consell Regulador del Cava”. “Aquest fet ha provocat que es passin de 33.000 hectàrees a 39.000, ampliant així l’oferta i afavorint la caiguda de preus”, ha dit la consellera. “Si s’hagués atès la reclamació del sector català, s’hauria reduït l’extensió i la situació actual no hauria arribat a aquest extrem”, segons Margalida Ripoll, periodista de Vadevi, experta en el sector.
Teresa Jordà també reclama “flexibilitzar els terminis de les autoritzacions a noves plantacions i replantacions” amb l’objectiu d’ajudar a la reducció de la capacitat productiva de raïm amb vista als propers anys. Actualment els terminis són d’un màxim de cinc anys (dues campanyes de superfície arrancada i tres anys d’autorització) i que s’ampliï a vuit anys. La consellera acaba la carta demanant “més fermesa i compromís” per part del Ministeri per “treballar conjuntament per aconseguir uns preus justos per als productors en benefici de tota la cadena de producció”.
Multinacionals al Penedès
Una problemàtica afegida a aquesta tempesta perfecta és que les dues grans empreses familiars del sector, Freixenet i Codorniu, les que compren en gran quantitat raïm i vi base, han estat adquirides per empreses estrangeres. Els dos grans gegants del cava han passat de mans catalanes a accionariats de multinacionals –Freixenet va ser comprada per Henkell i Codorniu per Carlyle–, cosa que ha allunyat el centre de decisions del territori.
Durant molts anys aquestes dues empreses –però també d’altres, i el sector en general–, han pressionat els preus de les ampolles a la baixa, i han obtingut uns marges molt petits. Han venut el cava molt barat, en grans quantitats, apostant pel volum i no per la qualitat com a regla general. En aquesta guerra de preus, qui ha perdut poder adquisitiu ha estat la darrera baula de la cadena de valor, és a dir, els pagesos.
El cava barat toca sostre
El Consell Regulador del Cava va explicar que durant l’exercici 2018 es van produir 244 milions d’ampolles amb un valor de 1.146,8 milions d’euros. Del total, el 67,5% es van dedicar al mercat internacional amb un increment de les exportacions del 1,8%, un rècord històric. El consum a l’Estat espanyol, en canvi, està estancat i només va créixer el 0,3%, si bé el valor de les vendes del cava va expandir-se el 2,9%. El cava barat ha tocat sostre, mentre que la demanda en el segment prèmium va créixer el 20,3% i les vendes del cava ecològic es van disparar un 76%. En aquest sentit, l’any passat, el cava ecològic gran reserva va veure incrementar les seves vendes el 242,4%.
Solució: tornar al passat i a la qualitat
El coordinador comarcal de l’Alt Penedès del sindicat Unió de Pagesos, Rafel Ramon, creu que la solució al conflicte no només passa per apujar el preu del quilogram de raïm. “La solució és que tornéssim a passar a uns estocs i producció raonables pel que admet la superfície del cava. Ens han fet cas omís per limitar les produccions i ens hem trobat que tenim massa hectàrees i les vendes no augmenten”, reivindica.
“Fer marxa enrere seria ideal. Tornar a les 32.500 o 33.000 hectàrees, no les actuals”, rebla. Segons el portaveu del sindicat, a més, “s’ha d’apostar per qualitat com a DO, no pot ser un producte tirat de preu”. Per a Ramon, s’han de canviar certs conceptes de la DO i apostar per la zonificació, i així “poder dir on s’ha produït aquell raïm i amb quines característiques”, donat que ara “tot el raïm és el mateix tant si surt del Penedès com d’Almendralejo”.
Aquesta zonificació dispersa, a demanda de les grans empreses, ha acabat anant en contra els interessos de les mateixes companyies –i de retruc dels productors–. Volien molt més raïm per poder embotellar i avui en dia “ha quedat obsolet, els fa mal”, conclou.
