Hi ha fonts que es valoren per les propietats saludables de les seves aigües. En altres temps, la gent s’hi apropava amb una fe gairebé religiosa, convençuda que bevent de les seves aigües guaririen els seus mals. Avui se sap que les aigües que són riques en ferro van bé per obrir la gana; les sulfuroses milloren l’aparell circulatori i la pell; les sulfatades ajuden amb els problemes digestius; les que tenen magnesi són ideals per als ronyons i el cor; les sòdiques són bones per al fetge i les ferides infectades; les fluorades restableixen el teixit ossi, i les clorurades van bé per al reuma, i així moltes més.
DESCRIPCIÓ
Per als vilatortins, el projecte més emblemàtic que va fer mai el mestre d’obres Miquel Pallàs és la remodelació de la Font Noguera, l’any 1933. Pallàs va transformar l’entorn de la font en un parc que és un monument a la natura. Una de les reformes que es van fer va ser ampliar el nombre de boques de la font, que va passar de cinc a set, i per això avui aquest lloc es coneix com el parc de les Set Fonts. La Font Noguera ocupa una raconada tranquil·la i un espai ombrívol, molt apreciat pels veïns i visitants. Abans, prop de la font passava el torrent de Sant Julià, soterrat el 1964.
COM ARRIBAR-HI
La Font Noguera es troba a prop del centre de Sant Julià de Vilatorta. Per arribar-hi a peu, és molt interessant fer la Ruta dels Molins. Aquest itinerari surt de Calldetenes, segueix el torrent de Sant Martí o riera de Sant Julià i arriba al parc de les Set Fonts. El recorregut està molt ben senyalitzat i incorpora informació diversa sobre els elements que es van trobant al llarg del camí: molins, basses, fonts, carcabans, mines i regadores.
ANÈCDOTES
Abans es deia que l’aigua de la Font Noguera tenia propietats medicinals, tothom ho afirmava, però alhora tothom sabia que no era pas cert. És probable que les úniques malalties que aquestes aigües hagin sanat alguna vegada siguin l’estrès i el neguit. Coneguda també com les Set Fonts, la Font Noguera sorprèn per la gran quantitat d’aigua que brolla pels seus brocs. El seu origen es remunta al 1723, quan encara tenia només cinc brocs i les dones del poble rentaven la roba en els dos safareigs que hi ha al costat.
A començament del segle XX, Sant Julià va potenciar la Font Noguera per convertir-se en un poble d’estiueig. Es volia que les famílies benestants de Barcelona s’animessin a construir la seva segona residència en el poble. Per això es van difondre uns informes mèdics que, sense estar sustentats en cap base científica, garantien les grans qualitats medicinals de l’aigua de la Font Noguera. Al voltant d’aquests informes i del gran cabal d’aigua de la font, es va elaborar tot un projecte que, amb una bona campanya de màrqueting, va potenciar la venda de terrenys i la creació d’una colònia. A tot això s’hi afegia el bell entorn de turons i muntanyes, el clima benèvol i la tranquil·litat del lloc. El projecte va triomfar i, quan més endavant es va comprovar que l’aigua no era medicinal, cap estiuejant de la colònia va penedir-se d’haver triat Sant Julià. Moltes famílies de la burgesia barcelonina van escollir el poble, no només per a l’estada d’estiu, sinó també per fer relació social i repòs, i s’hi van construir torres i xalets d’estil modernista. Miquel Pallàs i Sala va ser el mestre d’obres més sol·licitat i valorat.
Dedicada a la Font Noguera, el grup de Caramellaires del Roser de Sant Julià canta una sardana que és l’ensenya musical del poble. Creada pel músic Manuel Suñé a partir de la lletra del seu fill, es va estrenar la diada de Pasqua del 1947, dirigida pel mateix compositor, i el 1996 Santi Riera va fer la versió actual de la sardana, de la qual són aquests versos:
-… Som vilatortins / nascuts a prop dels pins, som vilatortins / els cantaires més fins.
-Allà a baix la Font Noguera / bo i assentats en aquells bancs,
escoltant l’aigua riallera, / deixeu sentir els nostres cants…
-El poble de Vilatorta / n’és el més bonic que hi ha l’estimem perquè és ben nostre: / Visca doncs Sant Julià. Oidà!
ALTRES FONTS GUARIDORES
La font més popular de Sant Joan de les Abadesses és la Font de la Puda, propietat del municipi. Aquest nom és relativament recent, perquè abans era coneguda com la Font dels Banys, perquè per prendre les aigües medicinals la gent s’hi banyava. Part de l’aigua, que raja contínuament i deixa un rastre blanquinós a la pell, es desvia cap a una altra font on la gent es renta per guarir-se de malalties de la pell. Avui ja no hi ha qui vagi a banyar-se, però aquesta font encara continua sent un lloc agradable i ombrívol on ser-hi a gust. Es diu que al camp de prop de la font s’hi apareixia el fantasma d’un penjat, i per això la mainada de Sant Joan tenia por d’acostar-s’hi.
La Font del Molí de Folgueroles, coneguda des de l’edat mitjana, també és bona per als problemes digestius i altres fonts medicinals són: la Font de Sauva Negra, la Puda de Vic, la Font de la Salut de la Roca del Vallès, la Font de l’Esperonell, la de la Tolosa i la Font del Verdaguer de Vallfogona de Ripollès.
