Afirmar quantes espècies de flora diferents hi ha a Osona és sempre una tasca difícil, encara no disposem d’un catàleg florístic de tota la comarca. Vivim en una societat a la qual, sovint, se li ha atrevit una “ceguera vegetal”, sobretot pel fet que la diversitat florística del nostre entorn més immediat té una magnitud que costa de percebre per a públic menys acostumat a tenir una perspectiva botànica o naturalista del món. Per posar un parell d’exemples, recentment s’han realitzat a Osona un parell de catàlegs florístics en espais molt diferents de la comarca que donen una pista de la diversitat que hi podem arribar a trobar: en només un any de prospecció, al Parc del Castell de Montesquiu s’hi van identificar 709 taxons diferents de flora, mentre que al terme municipal de Vic se n’hi van catalogar 564. Són xifres molt altes i que acostumen a generar sorpresa en molta gent.
Resulta molt interessant fixar-se en l’ecologia concreta d’aquestes espècies individualment i en conjunt. Osona és un territori divers en molts sentits per la seva orografia, geologia i posició a cavall de territoris climàticament mediterranis en transició cap a altres més típicament medioeuropeus. La flora i la vegetació d’Osona serveixen per fer una fotografia molt precisa d’aquesta heterogeneïtat, ja que es converteix en una suma de corologies que retrata a la perfecció quins components climàtics en marquen el caràcter, però també és un testimoni de l’evolució del paisatge al llarg de la història recent.
És important saber que els llistats de flora d’Osona compten amb la presència d’algunes espècies qualificades com a amenaçades en el decret de flora amenaçada de 2015: Spiraea crenata subsp. parvifolia, Potamogeton gramineus, Astragalus austriacus, Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum, Utricularia australis, Salvia valentina, Allium pyrenaicum, Epipogium aphyllum, així com també existeixen cites de plantes ja extingides a la comarca, com és el cas de Berberis vulgaris subsp. seroi. Arribats a aquest punt, sempre cal fer un matís important: a vegades no és fàcil combinar una estructura estàtica com la d’una llei amb el món biològic; els llistats d’espècies amenaçades sempre són susceptibles d’haver de ser permanentment revisats, corregits, ampliats i, lamentablement, en poques ocasions aquest canvi és per reduir-los. No constar en aquesta llista no suposa afirmar que les altres espècies no estiguin amenaçades o que no es puguin considerar localment interessants.
A l’imaginari de molta gent, l’estudi de plantes rares i amenaçades sovint està condicionat per la dificultat de localitzar o accedir als llocs on creixen, però en moltes ocasions no és així. Si bé és cert que a Osona hi ha espècies vegetals molt interessants que conformen petits nuclis poblacionals aïllats i difícils de detectar enmig de cingles, n’hi ha d’altres que s’amaguen en hàbitats tan accessibles com ho poden ser les pastures de la Plana de Vic. De totes maneres, tant si s’amaguen en llocs remots com si ho fan davant dels nostres ulls, la informació disponible per aquest tipus de tàxons acostuma a ser fraccionada, esbiaixada o incompleta, com queda palès en nombrosos exemples quan es revisa la informació sobre flora endèmica o amenaçada de Catalunya.
Dins la llista d’espècies legalment protegides a Catalunya, hi ha dos casos paradigmàtics en aquest sentit a Osona: Astragalus austriacus i Spiraea crenata subsp. parvifolia. Mentre que la primera viu en algunes de les pastures i comunitats herbàcies típiques dels turons margosos que marquen el perfil de la Plana de Vic, la segona s’amaga enmig de marges forestals en alguns dels costers més drets del perímetre del pantà de Sau.
Astragalus austriacus és una papilionàcia perenne de port herbaci, molt discreta i que fàcilment passa desapercebuda. La seva distribució mundial és molt curiosa, ja que té com a regió principal les zones estèpiques de l’Europa oriental i Àsia. Fora d’aquesta àrea principal són conegudes diverses poblacions esparses que, cap a l’oest, tenen el seu límit de distribució a la península Ibèrica amb una única població coneguda a tot Catalunya: la de la Plana de Vic.
Aquestes poblacions osonenques es fan en pastures mesoxeròfiles (joncedes), un tipus d’hàbitat que es troba en regressió a causa dels canvis socioeconòmics de la ramaderia osonenca. El canvi de sistema ramader tradicional fa que la mateixa dinàmica natural estigui substituint les pastures per noves masses forestals, mentre que algunes altres es degraden a gran velocitat per un ús més intensiu per la ramaderia extensiva.
La presència a la Plana de Vic d’aquesta espècie està llargament documentada per part d’alguns pioners de la botànica a Osona (les primeres referències són de finals del segle XIX, per part de Ramon Masferrer). Tot i això, els primers treballs exhaustius per determinar amb major exactitud l’abast d’aquest nucli poblacional són molt més recents, de la primera dècada d’aquest segle XX. És important documentar les poblacions d’Astragalus austriacus, ja que està inclosa a l’annex 2 del catàleg de flora amenaçada de Catalunya en la categoria de vulnerable, i per tant en algun moment caldrà desenvolupar un pla específic de conservació.
Spiraea crenata és una rosàcia. Es tracta d’un arbust caducifoli molt ramificat, amb branques i tiges vermelloses. La seva àrea de distribució principal està situada a l’est del continent europeu, però arriba fins a zones de clima temperat de l’oest asiàtic. Forma poblacions de diferent grau d’importància entre la península dels Balcans i el Caucas, però també és relativament freqüent en ambients esteparis d’Iran i Turquia. A la península Ibèrica es considera una subespècie diferenciada, parvifolia, que correspon a un endemisme del NE Ibèric que apareix de forma excepcional formant petits nuclis poblacionals molt disjunts: es troba només al Prepirineu central (serra del Montsec, a les províncies de Lleida i d’Osca) i excepcionalment al Collsacabra (Osona).
La disjunció de la seva distribució biogeogràfica ha atret històricament l’interès dels botànics catalans. Tot i això la seva raresa i les dificultats inherents al seu estudi n’han dificultat el coneixement. La població del Collsacabra, sense anar més lluny, ha sigut escassament citada des dels anys 50 del segle passat. Alguna citació històrica, recolzada amb un plec d’herbari, situa un nucli poblacional també a Taradell, tot i que la seva presència en aquesta localitat no s’ha pogut confirmar mai de nou.
Spiraea crenata subsp. parvifolia està inclosa a l’annex 1 del catàleg de flora amenaçada de Catalunya, en la categoria de tàxon en perill d’extinció. Això legalment implica que en algun moment haurà de comptar amb un pla de recuperació.
Aquestes dues espècies han sigut objecte d’atenció i seguiments concrets en els darrers anys. Les dades que se n’han obtingut suggereixen que es tracta d’espècies que s’adapten bé al fet de ser poblacions petites i aïllades de forma natural, però que en ambdós casos probablement estan sotmeses a tendències a la baixa impulsades per la dinàmica paisatgística del seu entorn, la seva principal amenaça.
