BORJA PAPA
Autor: Joan F. Mira
Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: A Tot Vent, 692
Lloc i any d’edició: Barcelona, octubre 2018
Nombre de pàgines: 352
Aquesta reedició de Borja Papa ens aporta una de les obres més ambicioses i singulars de la literatura catalana contemporània. Va ser publicada l’any 1996 per J. F. Mira (València, 1939), escriptor, antropòleg i hel·lenista, un dels referents centrals de la cultura catalana. Mira ha traduït al català Divina Comèdia (2000), Evangelis (2004) i Odissea (2011).
Borja Papa està estructurada en una introducció de l’autor, on tracta el context històric dels Borja; 12 capítols, cadascun amb 12 apartats; cinc explicacions, on justifica els criteris del procés creatiu de l’obra, i una cronologia amb dates de referència.
J. F. Mira deixa palès que el seu llibre no és una novel·la i per tant no té un argument: és la història de la pròpia vida que podia haver escrit Roderic Borja. Per això, ha defugit d’una estructura dramàtica aliena a la història que explica. L’autobiografia del papa Alexandre VI està construïda per Mira a partir d’un 90% de fets perfectament documentats i un 10% d’invenció. Un superb treball creatiu fruit de quatre anys d’escriure des de la pell de Roderic Borja (Xàtiva, 1431 – Roma, 1503) i submergit en el seu temps. El papat d’Alexandre VI (1492-1503) va coincidir amb una època de canvis transcendentals que abocaren a la plena modernitat. Canvis provocats per descobertes científiques i geogràfiques i pels inèdits continguts estètics i humanístics aportats pel Renaixement.
Borja Papa reviu les peripècies de la nissaga Borja, una de les més fascinants de la història. Una família que va aportar dos papes a la cristiandat (Calixt III i Alexandre VI) i diversos cardenals, va arreplegar una ingent riquesa i va comptar amb una gran influència política. Contrarestant la llegenda negra dels Borja, Mira reivindica una visió positiva de la seva excepcionalitat. Dibuixa les misèries i la sumptuositat de l’home pragmàtic en els afers de l’Església, obsessionat a aconseguir la grandesa del seu llinatge i del poder del Vaticà. Home resolutiu, de fermes conviccions autoritàries, fou bon gestor de les misèries humanes i dels deliris de prínceps, nobles i senyors italians tant en benefici dels Borja com per aconseguir uns estats pontificis vencedors dels Sforza, els Orsini, els Mèdici, els Colonna…
Escrit amb una prosa fascinant, Mira reprodueix l’oralitat del soliloqui natural i majestuós de Roderic Borja en relatar-nos la seva vida: un personatge extraordinari, baula entre l’edat mitjana i el Renaixement.
