Montse Ayats és coordinadora del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Anteriorment havia estat presidenta de la Setmana del Llibre en Català i de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.
Sant Jordi és un dia de llibres, i els editors i llibreters diuen que no han anat malament. Ja ens agradaria que tot el que hem comprat aquests dies ho llegíssim, no?
Sí, però tot ajuda. Trobo que és una festa meravellosa, que si no la tinguéssim, ens l’hauríem d’inventar, això de la rosa, l’amor, els llibres, el regal… Té tota aquesta cosa que és molt bonica. Ara, després no ens podem refiar que la lectura vagi més bé o més malament en funció de les vendes. Això, de fet, passa amb tot, és a dir, passa amb tot allò que necessita alguna cosa més que el producte que sigui venut. I, per tant, el que també ens n’hem adonat amb el pla i amb altres feines que he fet, és que durant molt temps s’ha recolzat molt la indústria, però per fer lectors no n’hi ha prou.
Hi ha els detractors i enamorats d’aquesta festa també.
Ja, perquè jo crec que a vegades ens hem de queixar, però, és una festa preciosa, amb totes les coses que li vulguis criticar. Per mi, la balança sempre és a favor. El Pla Nacional del Llibre i la Lectura, per situar-nos, se suposa que ens ha d’estimular a això, llegir, per exemple, aquests llibres magnífics que ens vam comprar el 23 d’abril.
Quin és el sentit del Pla? Es va fer per estimular la lectura?
Globalment, hi ha més gent que sap llegir i escriure que en moltes altres èpoques. Altra cosa és si sabem interpretar el que llegim, i si ho sabem imaginar-nos a partir del que llegim, i si entenem el que llegim. Això, quan vam començar el pla no ho teníem tan clar, però Pisa ens ha demostrat que en la comprensió lectora no anem prou bé. Això ja ho havíem detectat, i per això el govern, d’alguna manera, va impulsar que treballéssim conjuntament cultura i educació per millorar tots aquests aspectes, per millorar uns índexs i per arribar més a la qualitat. És a dir, és important això que venguem, i que Sant Jordi sigui un èxit, però el que és important també és que llegim, amb qualsevol dels formats, i que allò que llegim ho entenguem, ens suggereixi coses, ens faci gaudir…
Els catalans, sí que escrivim molt, publiquem molt llibres també, però som molt o poc lectors en relació amb l’entorn europeu?
Bé, una de les dificultats que hi ha ara cada vegada més amb les dades és tenir-ne que puguem comparar. Ara mateix, Europa feia un estudi comparatiu entre països que l’ha aturat des de fa quatre o cinc anys, per tant, no tenim dades. Els països nòrdics que deu tenir a veure amb la cultura, però potser també amb el temps, amb la foscor, són molt més lectors que nosaltres. Països que han invertit molt perquè els seus creadors tinguin més possibilitats de viure d’això i, per tant, estem en una mitjana relacionada amb aquells moments que ens podíem comparar. Però bé, el problema de la crisi lectora i de competència lectora és mundial. En conseqüència, la crisi de les Humanitats té unes conseqüències importants amb la lectura en l’àmbit mundial.
I com s’hi lluita amb això? En quin sector s’ha d’incidir més?
Clar, en el pla ens vam proposar que hi participés tots els àmbits i, per tant, les famílies, les escoles, les biblioteques, la indústria, els creadors, etc. És a dir, les dues conselleries es deuen també a tots aquests sectors i, per tant, d’alguna manera allò que féssim hi havia de contribuir a dir-hi la seva i a fer aportacions, tots els agents dels dos sectors i això havia de fer propostes que anessin al llarg de la vida. Des que neixes fins que ets una persona gran. I a partir d’aquí vam construir els grups de treball, que d’alguna manera pensàvem quins reptes teníem i quines propostes podíem fer per encarar aquests reptes. És evident que per fer lectors o per acompanyar la lectura has d’haver estat lector. Això té unes dificultats, perquè si ets un pare o una mare que no ho has estat difícilment acompanyaràs als teus fills o filles. Per tant, la primera qüestió és aquesta, pensar que tenim aquesta dificultat que per fer llegir has d’haver llegit, però que alhora tenim mediadors culturals, gent del món de la gestió… Cada dia hi ha més dinamitzadors, més gent, les biblioteques… tenim moltes oportunitats. Llavors, el que hem fet és accions per a cadascun d’aquests àmbits. Si comencem per la base el programa es diu “Nascuts per llegir”, i l’objectiu és que la gent del món de les llevadores, els pediatres, conjuntament amb les biblioteques, recomanin lectura, és a dir, que les famílies, en un moment que estan especialment sensibles pel fet de tenir una criatura, doncs tinguin algú que els digui que això de llegir val la pena.
Això sí que és començar per la base.
És una mica aquesta idea que les famílies també han de ser sensibles. Aquí tots hi tenim responsabilitats. Tot això es pot fer a l’escola, es pot fer a les biblioteques, però em sembla que si soc lectora en part, també té a veure amb els contes que m’explicava la meva mare quan me n’anava a dormir, tot això contribueix. Per tant, d’alguna manera, de cara a finals d’aquest any, començant de l’any que ve, farem accions més concretes perquè es visibilitzi. I a partir d’aquí anem creixent, l’escola també té la seva feina, les biblioteques escolars…
Les biblioteques escolars van una mica coixes?
Vol dir que som un país que tenim bones iniciatives. Les biblioteques escolars en una època concreta, que és la del tripartit, creixen de manera exponencial, que gairebé no hi ha cap escola que no en tingui, i fins i tot som referència per a altres comunitats de l’Estat. Però després, no sé en quin moment, es tallen els recursos. Per tant, això és difícil de fer-ho avançar. S’hi suma el fet del valor que deixem de donar als llibres moltes vegades, tota una crisi sobre el llibre de text, si és l’eina més adequada o no per a l’escola, etcètera. I, al final, ja per rematar-ho, s’hi suma la pandèmia, que el que fa és dir: heu de tenir nens a l’escola, que això era molt positiu, però alhora heu de tenir-los més esponjats. Per tant, la biblioteca pot ser un espai per utilitzar. Llavors, l’última enquesta es fa en aquests moments i això dona uns resultats nefastos. Les biblioteques escolars necessiten també famílies i mestres que les valorin i que diguin que són importants. En la mesura que això creixi, des del Pla i des del Govern, segurament les podrem dotar i la voluntat és de fer-ho amb aquest Pla Pilot que hem començat.
Les pantalles són enemigues dels llibres, sobretot quan arriba l’adolescència?
Les pantalles són enemigues de tots. Jo, quan m’enganxo gaire a les xarxes, llegeixo menys, em concentro menys, perquè el problema ja no és si llegeixes o no, sinó la teva capacitat de concentració. A mi em passa durant la setmana, que no em concentro i llavors al cap de setmana sí. En tot cas, hi són, i per tant no podem dir que les prohibirem, perquè no és viable, ja ho veiem, que tenen molta força. En conseqüència, potser ho hem de combatre amb aquesta idea de vincular la lectura al temps de calma, al temps de repòs, a uns altres valors. I és el que també hem intentat fer amb el pla i que farem una campanya genèrica aquest juny-juliol i que d’alguna manera. En Daniel Casany deia que llegir amb paper és com anar amb tren, gaudir del paisatge i, en canvi, llegir en digital és com anar amb avió. Em va semblar que era una comparació maca i cadascú de nosaltres, ell deia, necessitem les dues. Llegir continua sent, en paper o en digital, molt important, encara que tinguem els mòbils i les tauletes. Precisament ara necessitem més que mai saber llegir.
Què ha de ser la Casa de les lletres?
Bé, ha de ser un espai llargament reivindicat per les entitats autorals, les agrupacions d’escriptors i traductors, que en aquests moments estan ubicats a l’Ateneu Barcelonès, però que necessiten un espai, més. Ha de ser un lloc de trobada per a la creació i per, d’alguna manera, també prestigiar i acompanyar els escriptors i traductors i els creadors. Hi ha altres mesures, i un edifici no ho és tot, però és important tenir un espai en el Pla. Hi ha altres mesures com les beques de creació, que augmenten de dotació, un programa específic per autors novells. Però també n’hi ha un que és l’espai físic.
El Pla Nacional del Llibre i la Lectura es continuarà complint passi el que passi en aquestes eleccions?
En el procés d’elaboració ens vam entrevistar amb els principals partits, vam fer una compareixença parlamentària i per tant ho coneixen. Ens consta que n’han parlat en alguns espais quan es parla de cultura en positiu. I després hi ha una qüestió, quan tu fas una cosa en què fas participar els agents del sector que estan organitzats, d’alguna manera tens aquestes garanties, perquè al final seran els agents del sector. Els escriptors, els editors, les associacions de famílies… Tothom qui ha participat en el pla, d’alguna manera, se’l sent seu, i d’alguna manera estem convençuts que voldrà que continuï. Hi ha plans municipals i comarcals de lectura que es beneficiaran i que el que busca és que treballem conjuntament tots els agents. Estic convençuda que això continuarà.
