Amb la inflació disparada, arriben temps de valor refugi. I també de profecies. Davant el fet, cert, que les rendibilitats de les inversions clàssiques estan amenaçades amb creixements molt elevats de l’IPC, emergeixen informacions sobre vehicles alternatius perquè els diners no perdin valor. A final de l’any passat, els profetes del passat observaven com algunes criptomonedes (el bitcoin, per ser més concrets) estaven en un ral·li alcista per concloure que aquest era el valor refugi davant l’escalada inflacionista. Al novembre, el bitcoin arribava a una cotització de 70.000 dòlars. A final de gener, cotitza a la meitat. El bitcoin com a valor refugi no era una profecia. Era poc més que una moda.
En els últims mesos de l’any passat, quan es va comprovar que ja fos per causes conjunturals –amb un preu de l’energia pels núvols, problemes de subministraments de primeres matèries i equips semielaborats i una progressiva recuperació de la demanda adormida durant els mesos de confinament– o estructurals –les polítiques monetàries expansives encara vigents des de la sortida de la crisi financera–, molts inversors van girar la mirada cap al bitcoin i altres criptomonedes. Alguns analistes de la immediatesa (amb poca atenció als esdeveniments passats i escassa capacitat per analitzar el futur) van arribar a qualificar les criptomonedes com l’or 2.0. Ve a ser alguna cosa així com qualificar l’or com una inversió boomer i el bitcoin com una inversió millennial. Si es vol ser modern, tothom a comprar bitcoins.
Si tothom compra bitcoins i determinats altaveus en canten les excel·lències, el preu d’aquesta moneda tendirà a pujar. Però la volatilitat és la volatilitat i de seguida es va poder veure que, quan el vent va canviar de direcció, l’or 2.0 es desplomava. Quins van ser els canvis de direcció? Alguns van ser normatius (és prou sabut que els àrbitres no sempre són neutrals). Alguns dels països on més bitcoins s’estan generant (la creació d’aquesta moneda és fruit de complexos algoritmes informàtics, que en argot es coneixen com a mineria) han posat vedat a les transaccions. A Rússia (el segon país amb més mineria, rere dels Estats Units) el Banc Central ha proposat que se’n prohibeixin les transaccions, sota l’argument que és una amenaça a la mateixa sobirania monetària de l’estat, a l’estabilitat financera del país perquè té un potencial important per generar bombolles. I finalment, expressa preocupació per la gran despesa energètica d’aquest minat massiu.
En un altre país de l’àrea, el Kazakhstan, tercer productor mundial després d’agafar el relleu d’un altre país que ha aplicat restriccions al minat, la Xina, les turbulències socials, que van motivar una apagada d’internet que va impedir les connexions per poder fer els algoritmes de creació de les monedes, també van jugar en contra del bitcoin i el seu ral·li alcista.
Aquestes són causes externes, però també n’hi ha d’atribuïbles a la mateixa naturalesa de la inversió en bitcoin. És obvi que vista l’evolució de la cotització de la moneda –pròpia d’una muntanya russa–, el bitcoin sigui percebut com una inversió de risc. Com comenta un directiu d’una plataforma de compra i venda de criptomonedes en un reportatge al diari El País, “quan la sensació general en els mercats és negativa, el primer que se sol vendre són els actius de més risc”. Bitcoin –criptomonedes– i risc. Costarà que aquesta equació es difumini. Sobretot si els inversors presos per la criptoavarícia arriben a concloure que les profecies que assenyalen el bitcoin com l’or 2.0 tenen l’encert d’un lector de bola de vidre mal calibrada.
Per evitar caure en la criptoavarícia els inversors benintencionats hauran de tirar del manual. Davant una inversió desbocada, la millor disciplina és diversificar les inversions. Deixar-se portar per la modernitat és un consell, encara, poc fonamentat. La constatació empírica és que les eclosions de preu d’aquestes inversions pròpies del segle XXI acostumen a venir acompanyades de baixades igual de pronunciades, motiu pel qual es poden considerar una inversió de molt risc i a curt termini. Hi ha molts altres vehicles inversors que també són de risc, però el personal ja hi està més o menys previngut. L’or –el de sempre, no el 2.0– torna a emergir com un valor refugi, com també algunes cotitzacions borsàries o determinades divises. Inversions boomers.
A dia d’avui, amb la reserva federal nord-americana tocant tambors d’alces en els tipus d’interès, molts inversors estan pendents de futurs esdeveniments i això està fent que les alces d’aquests altres valors siguin moderades. De tota manera, costa pensar que les alces de tipus, als Estats Units o, si mai arriben, a Europa puguin ser dels nivells projectats per a la inflació en els propers mesos (a l’Estat espanyol no es descarta una pujada de l’IPC de més del 3% per aquest 2022, amb una clara moderació, per sota del 2% en exercicis posteriors). Així, no es pot descartar que aquests valors refugi encara estiguin d’actualitat. I, entre aquests valors refugi, hi ha –és clar- el bitcoin i altres criptomonedes. Sigui com sigui, i sense que serveixi de precedent, serà bo recordar sempre el que la Comissió Nacional de Mercat de Valors vol que consti en les comunicacions de les operacions en criptomonedes: “La inversió en criptoactius no està regulada, pot no ser adequada per a inversors minoristes i perdre’s la totalitat de l’import invertit.” Or 2.0 o inversió inadequada per a inversors minoristes. Quina profecia es complirà?
