“Volem que la Crida sigui un acte festiu i familiar, en què tothom se senti còmode i gaudeixi de la festa amb tota la seva plenitud.” Són paraules de la regidora de Cultura, Bet Piella, la setmana passada durant la presentació del programa de la festa major. Ja feia algunes edicions que comissió de festes i Ajuntament advertien que el to que havia pres aquest tret de sortida popular de les festes diferia de l’esperit original. Des que l’any 2011 es va estrenar l’actual format de festa major, impulsat des d’una comissió de festes específica i polièdrica, la Crida n’havia esdevingut la principal icona. Però la cita havia anat acumulant incidents i alguns repunts d’agressivitat que, d’alguna manera, desincentivaven molts segments de la població a participar-hi. Després de l’última edició, els mateixos portaveus de les tres colles van convenir que la situació se’ls podia escapar de les mans. Per això, aquest any van proposar reformular-la. En concret, s’han eliminat les trobades que enfrontaven les colles, de dues en dues, en tres punts del recorregut, que era quan es produïen la majoria d’incidents –amb afectacions incloses en el mobiliari urbà i les façanes d’edificis–. Així, aquest dissabte, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, les tres colles tindran el seu propi recorregut. La Colla del Nen (Vermells), amb sortida des del parc de la Serra-de-senferm; la Colla de la Vella (Negres), des del Centre Cívic del Montseny, i la Colla del Merma (Verds), des de Can Pau Raba. Cada rua s’acompanyarà amb la música de les seves xarangues i activitats diverses com jocs de cucanya o pintacares. Els tres recorreguts només confluiran a la plaça de la Catedral, a les 9 del vespre, quan esclatarà la festa de colors. En aquest sentit, es lliuraran a cada colla 500 sobres de pols dels tres colors, d’un material biodegradable i que no deixa marca. Després que soni l’Himne de la Crida i es representin els balls dels llúpies, es donarà pas a un sopar popular i al concert de Sixtus.
“L’ideal seria retornar al format de sempre, però amb el clima i l’esperit dels primers anys; ara hi havia massa agressivitat”, exposa Mariona Bonfill, portaveu de la Colla de la Vella, conscient que la reformulació de la Crida era l’alternativa a no fer-la, opció que també es va posar sobre la taula. Bonfill admet que el nou format “no agradarà a tothom igual”, però recorda la complexitat d’organitzar una moguda com aquesta “i també les conseqüències, si la cosa no va bé”. En el mateix sentit s’expressa Maria Beneyto, portaveu de la Colla del Nen, els Vermells. “Alguns pensen que aquest canvi de format el va proposar l’Ajuntament, però vam ser les mateixes colles”, remarca, convençuda que “si a les trobades de les colles durant el recorregut no es respecta la ciutat, no hi poden ser”. Igual com Bonfill, però, mostra l’“esperança” que es pugui tornar al format inicial, “com es vivia els primers anys”. De la mateixa opinió és Laura Verdaguer, de la Colla del Merma (els Verds): “S’havia de fer alguna cosa, perquè hi havia algun detall que se’ns escapava de les mans”. Verdaguer no sap si l’opció escollida “és la millor”, però entén que “calia un cop de cap per reconstruir la Crida des d’una altra perspectiva”.
Pel que fa a les festes que cada colla organitza com a prèvia de la Crida, des dels tres bàndols en valoren la vigència i oportunitat. “És el moment que tenim les colles per donar-nos visibilitat i certa prioritat dins del programa”, valora Mariona Bonfill, dels Negres. “És una manera de mantenir viva la festa entre setmana, amb un caràcter més tranquil i la participació sempre és bona”, coincideix Laura Verdaguer, dels Verds. “Es crea una rivalitat sana entre les colles per veure qui s’ho ha currat més”, diu Beneyto, des dels Vermells, tot i que, al seu parer, tenien més sentit quan s’encabien en els dies posteriors a la Crida, “que hauria de ser l’autèntic tret de sortida de la festa major”.
Això sí, des de les tres colles comencen a notar manca d’efectius a l’hora d’arremangar-se. “La majoria dels que estem al capdavant hi som des del principi; i ho fem amb molt de gust, però estaria bé que s’hi anés incorporant més gent”, adverteix Beneyto. En aquest sentit, la pandèmia pot haver estat un factor que va frenar una hipotètica renovació. “Les colles estem esgotades perquè cada cop som menys els que portem la batuta; potser al final no hi haurà més remei que organitzar menys actes”, deixa anar Verdaguer.
