La Coral Canigó, amb els músics de l'Orquestra de Cambra de Vic, durant un assaig
  • Compartir

La Coral Canigó, 60 anys i un ‘Messies’

9 de desembre de 2022

El dia 22 de desembre de l’any 1963, l’antiga biblioteca Balmes de Vic –ubicada en aquell moment al Palau Bojons– acollia el concert d’una nova coral. L’havien batejada com a Coral Canigó, i al capdavant tenia com a directora Enriqueta Anglada, incansable promotora del cant entre infants i adults, que es posava al capdavant d’una dotzena de veus. La celebració del 60è aniversari de la Coral Canigó s’allargarà tot un any, i comença aquest diumenge a L’Atlàntida, amb la interpretació de l’oratori El Messies de Georg Friedrich Händel, una ambiciosa producció en què la Coral Canigó treballa intensament des de fa quatre mesos. Més de 130 intèrprets –entre els mateixos components de la coral i altres veus de reforç, els solistes i els músics– pujaran a l’escenari de la Sala Ramon Montanyà en una actuació per a la qual ja no queden entrades disponibles des de fa dies.

Per a un concert tan especial, Xavier Solà, director titular de la Canigó, va escollir “una peça en què el cor fos protagonista destacat”, a banda que fos de qualitat indiscutible. El Messies reunia aquestes condicions, tot i que no n’hi havia prou amb la trentena de cantaires de la Canigó per portar-la a terme. Això també formava part del pla: havia de servir com a esquer per incorporar veus joves al projecte. Diumenge hi haurà també a l’escenari les veus del cor Cabirol Jove, de la mateixa entitat. “L’estiu passat, vam estar actuant a França, estan preparats i han treballat molt”, diu Solà. I encara, en quatre dels números o parts del concert hi intervindran 40 alumnes del Cor del Conservatori Superior de Música de Vic i del Cor de Noies del mateix, que han inclòs els assajos d’El Messies com a part de la seva formació. En total seran 116 cantaires, als quals cal afegir els solistes, que en aquest cas són professionals del cant de reconeguda trajectòria: la soprano Ulrike Haller, la mezzosoprano Marta Valero, el tenor Matthew Thomson i el baix manlleuenc Ferran Albrich. La part musical serà a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic.

Xavier Solà destaca que, malgrat la “vistositat” d’una producció tan gran, no és de les obres tècnicament més complexes a les quals s’ha enfrontat la coral. “Ho eren més, per exemple, els sis motets de Bach que vàrem fer pels nostres 50 anys.” Al llarg de la seva trajectòria s’han atrevit amb altres reptes importants: des del Rèquiem de Mozart fins a La Creació de Haydn, passant per peces contemporànies com l’estrena d’un Stabat Mater de Jordi Domènech. I és que si alguna característica ha marcat el tarannà de la coral ha estat el punt d’ambició dels seus objectius. Des del seu mateix inici, era condició per formar-ne part “tenir uns coneixements musicals mínims”, explica Olga Coll, responsable de comunicació de la Canigó i amb 30 anys de trajectòria com a cantant. Això marcava ja un cert nivell, a partir del qual es podia començar a treballar. Es tractava també que les persones que tenien aquests coneixements però no s’hi dedicaven professionalment “poguessin continuar amb una pràctica artística de nivell”, diu Xavier Solà.

No és estrany que formin part de la Canigó, per exemple, antics escolans de Montserrat osonencs. En el concert de diumenge n’hi haurà de diferents generacions, des d’alguns dels més joves fins al veterà baix Manel Marsó, un dels puntals del grup i l’únic que queda d’entre els que van ser-hi en el primer moment. Tot plegat ha donat a la Coral Canigó un prestigi reconegut dins i fora d’Osona. Formen part de l’amplíssim univers del moviment coral amateur de Catalunya, però amb un segell professional. Han pogut cantar en escenaris com a L’Auditori i amb grans corals com l’Orfeó Català. I al mateix temps, col·laboren amb altres entitats quan se’ls demana, com en el concert de Nadal que faran d’aquí a pocs dies per a l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, a L’Atlàntida.

El repte que se li presenta a la Canigó, com en general a tot el món coral català, és el de qui prendrà el relleu d’aquestes generacions. “El Messies s’ha fet també amb aquesta intenció, que els joves vegin que es poden fer projectes molt interessants i continuar amb la música clàssica.” Hi ha factors que no juguen a favor, des de les múltiples ofertes d’oci actuals fins al fet que les corals “no estan tant de moda”. Fins i tot un programa d’èxit com Oh Happy Day! de TV3 va impulsar el món coral cap a un altre tipus de repertori. Solà constata que “el model està canviant”, i que d’una o altra forma caldrà adaptar-s’hi si es vol donar continuïtat als 60 anys d’història de la Canigó.

Si fins ara es partia de grups corals molt estables, ara “les noves generacions tendeixen a treballar per projectes”. Fins i tot moltes orquestres acaben funcionant amb aquest esquema. Es tracta de fer una proposta i “en poc temps, crear una estructura ad hoc que pugui portar-lo a terme”. La forma com s’ha treballat El Messies n’és, en certa manera, un exemple: els titulars de la Canigó mantenien el seu assaig habitual de cada dimarts, mentre que els joves assajaven els divendres a part, perquè molts d’ells estudien i són a Barcelona entre setmana. Doble feina per al director, en aquest cas, i també per al pianista Joan Espuny, que l’ha acompanyat durant tot el procés.

La celebració del 60è aniversari comença amb El Messies però amb altres projectes sobre la taula. Alguns encara s’han d’acabar de concretar, però n’hi ha un que ja és ferm: el final dels actes serà per al Nadal de 2023 amb la interpretació d’un altre oratori. En aquest cas, català: El Pessebre, amb lletra de Joan Alavedra i música de Pau Casals, de qui es complirà també un aniversari: els 50 anys de la seva mort. Com diu Xavier Solà, “els compositors del país i la llengua”, dos dels pilars que han inspirat les sis dècades de vida de la Coral Canigó.

  • Compartir