Es passa una hora i tres quarts a l’escena, en un autèntic tour de force per a qualsevol actor. Però Moha Amazian, immers aquests dies en les darreres representacions de Bonobo a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), diu que l’obra li passa “volant, perquè és un text molt bo”. El conegut actor Josep Julien ha fet aquí de dramaturg i de director en un muntatge que confirma l’actor de Vic com un dels noms que cal tenir en compte en el panorama teatral català. Després de l’estrena en una sessió única al Festival Temporada Alta i el pas pel TNC –on per raons de calendari no es pot allargar més enllà de diumenge– compten poder fer gira per altres escenaris.
El text de Bonobo venia avalat per dos guardons, el Premi SGAE-Jardiel Poncela de 2021 i el Premi Quim Masó de 2021, del mateix Temporada Alta, que porta inclosa la producció de l’espectacle. Abans d’aquest últim, Josep Julien ja s’havia fixat en l’actor de Vic (a qui havia vist treballant a Carrer Robadors) i li havia parlat del projecte. “Un monòleg, era una bogeria”, diu Amazian. Però va acceptar i “la sorpresa va ser que va arribar el premi”.
A l’obra, encarna el personatge de Fadi, un jove català musulmà que condueix una furgoneta per les carreteres de França amb un objectiu al cap: París. L’obra es va escriure sota l’impacte dels atemptats de l’agost de 2017. Julien tenia al cap el personatge del ripollès Younes Abouyaaqoub, l’últim dels joves terroristes que va ser abatut no gaire lluny d’on viu. Fadi també viatja endut pel fanatisme. Però s’atura en una gasolinera: hi ha un simi engabiat –un bonobo– que ataca una jove prostituta, la Savina. Tot el descol·loca: “Marxa, però ja no té el seu objectiu al cap, i a partir d’aquí no paren de passar-li peripècies, en una fugida endavant”, explica Amazian. El noi que anava a cometre un crim s’ha distret amb un bonobo i tot ha canviat. El final de l’obra, “més reflexiu, potser més polític, com un epíleg”, parla de segones oportunitats, de possibilitats de redempció.
L’actor s’imaginava una interpretació molt física, de moviment, però van fer la primera lectura a l’estiu amb Josep Julien “asseguts en una butaca, i va anar bé”. El seu personatge, el va construir per explicar “quines emocions el travessen, fent que sigui trepidant el text, més que no pas el cos”. En alguns moments, entra a l’escena l’actriu Neus Ballbé, que interpreta el paper de la Savina, i li dona un respir. Ballbé també ha concebut l’espai sonor del muntatge, “que anem construint en directe”. Tot plegat, admet que ha estat “un repte especial” per la responsabilitat de ser qui ha de transmetre la història, però que li ha permès créixer com a professional. Treballar amb algú de l’experiència de Josep Julien, també com a actor i en monòlegs, ha estat transcendental “perquè sabia en cada moment com et senties”.
La bona acollida del públic, que ell percep de manera molt directa a l’escenari, i també de la crítica fa pensar que Bonobo té un llarg camí encara per recórrer als escenaris. El ritme de la Sala Tallers del TNC (on Moha Amazian ja havia actuat l’any passat amb La Font de la Pólvora) fa impossible prorrogar-hi l’estada. Però estan pensant a fer temporada a Barcelona i en dates i escenaris per a una gira. “M’agradaria molt fer-la a Vic, on vaig començar.”
Del Lluquet dels Pastorets de Vic al Fadi protagonista de Bonobo hi ha un camí que Moha Amazian (Vic, 1995) ha recorregut amb la força de la seva vocació i en relativament poc temps. Va ser ell mateix a Moha, empès per Xevi Font i estrenat l’any 2017. I es va anar adonant que l’afició pel teatre podia anar més enllà. I després han vingut obres que li han permès saltar a l’escena nacional: Alhayat o la suma dels dies, amb Georgina Latre; La Font de la Pólvora, amb Llàtzer Garcia, i Carrer Robadors, amb Julio Manrique. Al principi, patia: “En aquesta feina t’acompanya sempre un punt de dubte”, però veu que va encadenant papers. I ja té projectes sobre la taula per al 2023.
