Imatge & poesia. Les poètiques de la modernitat
Autors: Margarida Casacuberta i Aitor Quiney
Editorial: Úrsula Llibres
Col·labora: Fundació Rafael Masó i Biblioteca de Catalunya
Lloc i any d’edició: Lladó (Girona), 2022
Nombre de pàgines: 256
Aquesta setmana us recomanem el catàleg de l’exposició “Imatge & poesia. Les poètiques de la modernitat”, que recentment es va poder veure a la Fundació Rafael Masó, de Girona, i que del 10 d’octubre al 20 de desembre de 2023 es podrà visitar a la Biblioteca de Catalunya. El catàleg, estructurat com l’exposició, compta amb quatre apartats: La revolució simbolista (1881-1906), El temps del noucentisme (1906-1923), El postsimbolisme i les avantguardes (1914-1936) i Poesia en temps de guerra i revolució (1936-1938). Els comissaris, Margarida Casacuberta i Aitor Quiney, ens proposen un recorregut antològic basat en una rigorosa anàlisi de més de 125 llibres de poesia i poemes publicats en revistes, amb les il·lustracions que els acompanyen, per apropar-nos a les inquietuds creatives de cada moviment i per comprendre l’estreta connexió que hi havia entre els poetes i els artistes visuals: alguns es complementaven mútuament i d’altres exerciren ambdues o més disciplines, com ara S. Rusiñol, A. de Riquer, A. Gual, A. Mestres o E. d’Ors, que, com a dibuixant, signava Octavi de Romeu, etc. És la revisió més acurada que s’ha escrit fins ara sobre la relació entre poesia i il·lustració per a adults, hi trobem moltíssima informació interessant que ens confirma altra vegada l’enorme potencial artístic que hi havia a Catalunya fins ben entrada la Guerra Civil, malauradament dissolt amb l’arribada de la dictadura franquista. De tot el període analitzat, m’agradaria destacar alguns moments determinants on es van marcar unes directrius artístiques clares dins el mateix col·lectiu, provocant un estira-i-arronsa entre diferents punts de vista: en el modernisme, amb S. Rusiñol al capdavant, on es demana a l’artista que cultivi una mirada subjectiva de l’entorn i que prengui consciència del valor de l’art en una societat que s’està transformant; durant el noucentisme, on es fan prevaldre de model uns cànons ètics i estètics inspirats en la cultura clàssica, J. Obiols n’és un referent; i durant les avantguardes, on seran els poetes J. Salvat-Papasseit i J. M. Junoy els qui obriran pas cap a la poesia visual, influenciats per G. Apollinaire i els jocs tipogràfics de les “paraules en llibertat” del futurisme italià.
És un catàleg que et convida a reflexionar, un llibre de referència tant pel que fa al disseny com pels continguts.
