LES OCULTACIONS
Autora: Anna Gual
Editorial: Edicions Proa
Lloc i any d’edició: Barcelona 2022
Nombre de pàgines: 96
Anna Gual va guanyar el premi Miquel de Palol 2022 amb Les ocultacions. El pòrtic és d’A. Vicens i l’epíleg de D. Miquel i entre aquests dos espais, es desplega esplèndida, com un ventall, la seva poesia. L’endreça és tota una declaració d’intencions, “…als avis, àvies, i al diminut ésser que em va viure a dins…” Les cites que precedeixen l’obra són de Bishop, Sexton, Valente… i les tanquen Akhmàtova, i Serrallonga. Un col·lectiu poètic impactant, agosarat i potent.
Els títols dels poemes són sempre un sintagma nominal, a voltes noms concrets, a voltes abstractes, que formen una simbiosi entre el món tangible i el que no ho és, i obren el camí poètic de la quotidianitat vers la universalitat. El fil de la vida s’anirà teixint al costat del de la mort, ambdues omnipresents, com si configuressin el cosmos poètic, com si constatessin que tot és u. Mentrestant, van sorgint les passions, on tot és pur i res hi sobra: el seu amor pels llibres, per la literatura i per escriure: Escric des d’abans de ser…
La dolcesa dels records dels que ja no hi són i esdevenen presents en l’invisible. “Cal intuir i no mirar.” viuen en el vers. El mestratge d’Anna Gual ens recorda que cal ser conscients de la mort. “Esmolada…mort que ronda la casa.” Però també de la vida… “Existir és excavar.” De l’exterior vers al jo més profund “Als marges del Jo hi guardo els amants prohibits.”
Delicada i punyent explica la pèrdua de l’ésser que no ha acabat la gestació, tema massa silenciat fins ara, i els versos de tendresa infinita ens parlen del dol de la mare, que s’ha de reconstruir per dins i sentirà com “ha nascut un text dins seu” i la saviesa dels versos ho hauran descrit amb paraules.
Els animals evoquen sentiments, passions i configuren el paisatge. La guineu ferida –astuta, àgil, adaptable–. El petit voltor que trenca el tel de la closca, o el peix espasa que trenca el de l’aigua són vida, però el seu animal preferit és la Poesia, i tot envoltat del Penedès que estima: “Qui desxifrarà/ les paraules incrustades als terrossos?”
Anàfores i repeticions construeixen poemes: “Tu/seràs tu/ i només tu/ mil·lennis després de la teva mort.” Una puntuació acurada fa copsar bé el missatge. Idees excloents embelleixen el vers, “he encès la tenebra”. Diversitat de poemes: narratius, dístics, i versos bisíl·labs, tot s’hi val per engendrar la bellesa, l’esquelet i l’ànima de l’obra.
