Madagascar és una illa única en molts aspectes. Culturalment és una autèntica barreja entre Àsia i l’Àfrica sense equivalents a cap altre racó del món. Els primers pobladors van arribar del sud-est asiàtic, i en canvi els africans i els europeus, que ho tenien a tocar, hi van arribar molt més tard. Pel que fa a la natura, Madagascar és com un continent a part. Després de més de seixanta milions d’anys d’evolució sense contacte amb la resta d’Àfrica, aquest tros de terra enmig de l’oceà Índic s’ha convertit en una de les zones calentes en biodiversitat a escala mundial, un autèntic paradís natural que atreu naturalistes de tots els indrets.
L’illa és un destí poc turístic, i el turisme que hi ha gairebé sempre fa la mateixa ruta. A més, com que les poques carreteres que té el país són radials, amb centre a Antananarivo, moltes vegades vas i tornes pel mateix camí. Aquesta setmana us proposem una ruta circular pel Madagascar més autèntic, amb una part totalment fora del circuit turístic habitual, que us farà descobrir un país completament diferent.
Sortim d’Antananarivo, la capital, i tirem cap a l’oest, direcció Morondava. Per no fer el trajecte tan llarg, és millor fer nit a Antsirabe, una antiga ciutat termal de l’altiplà malgaix. Passejarem en pousse-pousse, el típic mitjà de transport de Madagascar, que ve a ser un carro tirat per una persona. Aprofitarem l’ocasió per conèixer una mica la ciutat, els tallers d’artesania locals i gaudir de la seva arquitectura colonial. L’endemà al matí, si és dilluns, us recomanem parar al mercat de Betafo, el primer poble que trobareu a la carretera, a uns 30 quilòmetres d’Antsirabe. Però no us encanteu, que us queda molta ruta per fer! Si teniu costum de dinar, sapigueu que l’única parada possible és Miandrivazo. Si heu sortit prou d’hora arribareu just a temps per veure la posta de sol a un dels paisatges més idíl·lics de tot Madagascar: l’avinguda dels baobabs. És un clàssic, però seria gairebé un pecat anar a Madagascar i no passejar per aquesta avinguda, que en realitat és una pista de terra amb immensos baobabs a banda i banda, que li donen un aspecte imponent i una bellesa única.
A partir d’aquí, oblideu-vos de trobar turistes, perquè ens endinsarem a la Madagascar més profunda, fent una ruta en 4×4 durant cinc dies, des de Belo sur Mer fins a Tulear. Belo sur Mer és interessant. Podeu passejar per les salines, badar amb la construcció artesanal de les piragües o visitar el parc nacional de Kirindy-Mitea. Sud enllà, la pista continua tot travessant un bosc tropical sec típic de l’oest de Madagascar, amb grans planes, arbustos espinosos i imponents baobabs a banda, fins que arribeu a Manja. Aquí podreu dir que heu dormit al millor hotel de la zona, perquè només n’hi ha un, és clar, tot un indicador de la situació remota d’aquest indret. Continuarem baixant, tot tafanejant per petits pobles de pescadors. La següent parada que no ens hem de perdre és el poble d’Ambatomilo, on trobarem una de les platges més màgiques de tot el país. La platja és talment com si fos una pel·lícula, deserta, amb aigua cristal·lina i sorra blanca. Si hi aneu al juliol o l’agost, a més, podeu fer una sortida amb barca per gaudir de les majestuoses balenes geperudes, que per aquest temps passen per davant de la costa malgaix i a vegades es deixen apropar molt.
Uns quants quilòmetres més avall, si us agrada la natura, podeu parar a Ifaty i combinar la platja i la bona teca (és un bon lloc per menjar peix fresc i llagosta a bon preu) amb la visita al centre de recuperació de tortugues, on podreu observar algunes de les espècies malgaixes més amenaçades, com les tortugues radiades o estrellades, de bona mida i closca bombada i virolada, tan valorades al mercat negre que gairebé ja no es troben en llibertat.
El següent destí és Tulear, la capital de la regió sud del país. A partir d’aquí, deixem les pistes i agafarem la famosa nacional 7 que ens acabarà retornant a la capital del país. A la sortida de Tulear hi ha un jardí botànic molt interessant, però si no us interessa el tema podeu passar de llarg, fins a Ilakaka, una altra història. El poble s’ha desenvolupat gràcies a un jaciment de safir, i podrem visitar-lo, veure com s’extreu el mineral, i badar amb tota mena de productes fets a partir d’aquesta pedra preciosa. Als anys 90, Ilakaka era poc més que una parada de carretera, però quan es va descobrir el gran jaciment que amagava a sota seu, el poble va començar a rebre milers d’immigrants, que buscaven una manera de guanyar-se la vida. A poc a poc, Ilakaka es va convertir en la capital del safir a escala mundial, productora de gairebé la meitat dels safirs del món. Actualment el jaciment es troba a les acaballes, i el poble és gran però ja no és el que era. La producció és molt menor, i els treballadors han d’excavar forats cada vegada més profunds per extreure les quatre pedretes que encara hi queden.
Seguint cap al nord, us trobareu amb un dels plats forts de la tornada: el parc nacional d’Isalo, famós pels seus paisatges de gorgues i congosts que acullen boscos primaris plens d’endemismes. És un lloc ideal per passar el dia caminant pels boscos del parc i per acabar dinant carn a la brasa cuita amb llenya al càmping local, enmig del bosc, mentre els lèmurs de cua anellada, acostumats a la gent, volten les taules per si poden arreplegar alguna cosa comestible. Per acabar d’aprofitar el dia, el que toca és anar a veure la posta de sol a la finestra d’Isalo. Es tracta d’una roca foradada pel mig, des de la qual, si et col·loques en l’angle adequat, es pot veure el sol pondre’s a través del forat natural. Tot un espectacle fotogràfic, si no tens la mala sort de coincidir amb un grup de turistes dels que passen l’estona fent-se selfies ben bé a dins del forat.
Carretera amunt, travessarem el país Bara, una ètnia coneguda per la ramaderia de zebús, que venen a ser com les vaques d’aquí, amb un gep a l’esquena i les banyes una mica més grosses. Passat Fianrantsoa recomanem trencar a la dreta i fer cap al parc nacional de Ranomafana. En malgaix, Ranomafana significa “aigua calenta”, i, com bé heu endevinat, el nom se l’han guanyat les aigües termals que neixen dins el parc. És molt recomanable caminar per la selva, a la recerca de lèmurs, camaleons, dragons de cua plana i diferents ocells. Us podeu allotjar al costat del parc, i d’aquesta manera aprofitar més el dia.
Abans d’arribar altre cop a la capital, ens queda parar a Ambositra. La ciutat és coneguda per ser la capital de l’artesania malgaix, sobretot pel que fa a treballs amb fusta. Perdeu-vos una estona entre la munió de paradetes, i de ben segur que no tornareu amb les butxaques buides, ja que l’artesania malgaix és molt atractiva, tant per a la vista com per a la butxaca. De fet, és una molt bona idea portar les maletes amb força espai a l’anada, ja que és difícil resistir-se a comprar records, i és fàcil que acabeu barallant-vos amb les cremalleres de l’equipatge.
Ara sí que arribem al final del nostre periple, però encara ens queda fer un cop d’ull a la capital del país. A la zona alta hi ha un mirador que n’ofereix una bona vista. No us podeu perdre un àpat al restaurant Sakamanga, gairebé un emblema de la ciutat. Si encara us heu quedat amb ganes de comprar més, també podeu treure el cap al gegantí mercat de la Digue, que presumeix de tenir productes de gairebé tots els racons del país.
