A vegades no fa falta marxar gaire lluny de casa per trobar indrets plens de natura i tranquil·litat. És el cas de la Camarga francesa, un destí molt acollidor a poques hores en cotxe de Catalunya. La Camarga és un gran aiguamoll, format per la desembocadura del riu Roine, que crea un delta amb una superfície una mica més gran que la meitat de la comarca d’Osona. És un terreny molt fèrtil, on trobarem estanys, conreus d’arròs, boscos de ribera, arbres fruiters i fins i tot vinyes. Entremig, petits poblets plens d’encant i tranquil·litat, que et faran desconnectar de l’estrès del dia a dia atrafegat de la majoria de nosaltres.
La barreja d’aigües, a més d’afavorir els conreus, també és un bon reclam per a la fauna, sobretot per als ocells. De fet, a la Camarga hi trobem la colònia de flamencs més gran d’Europa. La població és variable, però de flamencs sempre n’hi ha. Quan el temps no acompanya es desplacen a altres zones, com el delta de l’Ebre i fins i tot zones humides del Marroc, però la Camarga és una parada i punt de cria molt important. Així doncs, si el que vols és observar-los de prop i gaudir de l’espectacle que ofereixen, no hi ha lloc millor. A banda dels flamencs, a la Camarga hi viuen prop de 500 espècies d’ocells, la major part més fugisseres i de mal trobar que els nostres amics rosats.
No tot s’acaba aquí, ja que al parc natural també hi viuen alguns animals de quatre potes força peculiars. En primer lloc, destaquen els cavalls de la Camarga, de raça petita i de color blanc, amb crineres llargues i vivint en total llibertat. Es tracta d’una raça autòctona d’aquest territori, adaptada a pasturar en terreny remullat, que ja s’ha convertit en tot un emblema de la regió. Si voleu conviure de prop amb aquests animals, hi ha molts negocis dins el parc que ofereixen promenades a cheval, és a dir, passejades a cavall, per gaudir dels paisatges i de l’agradable brisa que bufa gairebé tot l’any. Els cavalls de la Camarga neixen de color marró, però quan són adults tots són ben blancs, així que si de lluny veus un animal gros de color negre el més probable és que es tracti d’un toro. Els toros també són molt comuns a la Camarga, i fins i tot la seva carn té denominació d’origen pròpia. La majoria de toros es crien per menjar, tot i que n’hi ha una petita colla que acaben sent víctimes de la tauromàquia. No són tan amables com els cavalls, però no deixen de ser uns animals majestuosos i que donen al paisatge un toc d’exotisme, per la combinació estranya que formen amb els flamencs i les eugues.
Cavalls i toros formen part de la cultura camarguesa, fins al punt que hi ha festivitats relacionades amb ells, i algunes fins i tot amb tots dos alhora. Un dels festivals eqüestres més importants és l’abrivat, que se celebra cada 11 de novembre a les platges de les Santes Maries de la Mar. Prop de mil cavalls i uns 200 gardiens (és el nom que reben els genets) es reuneixen al llarg d’uns set quilòmetres de platja amb un objectiu clar: aconseguir tancar els toros a la cleda. Vindria a ser com una competició de gossos d’atura, amb cavalls en comptes de gossos i toros en lloc de xais, i una mica més a l’engròs, això sí. L’abrivat és un festival relativament comú a la Provença, però en aquest cas és encara més especial, ja que la sorra de la platja i les onades del mar afegeixen emoció i augmenten encara més l’aire festiu de la celebració.
Per reposar una mica de tant tràfec, no hi ha res com un bon dinar per descobrir una mica més d’aquest territori a través de la seva gastronomia. Podem destacar el gardianne de taureau, és a dir, l’estofat de toro, i les tellinnes (tallarines), que són petxines petites també típiques de la zona. També tenen molt renom l’arròs, les fruites confitades i l’oli d’oliva, així com la sal, procedent de salines que daten del segle XVIII. De cara a emportar-te algun record, són típics els sabons fets amb oli vegetal, els diferents tipus de teles amb estampats provençals, i unes petites figures de terracota anomenades saintones.
El rovell de l’ou del delta el trobem a les Santes Maries de la Mar, el poble més gran i capital de la regió. Tot i ser capital, és una ciutat petita, amb casetes blanques i una gran tradició pesquera, com si es tractés d’un Cadaqués a la francesa. No us podeu perdre la visita a l’església de Notre-Dame de la Mar, construïda al segle XII i fortificada durant el XV, que la converteix, des de fora, en una autèntica fortalesa. Tampoc us heu d’estar de donar un volt pel centre turístic de la ciutat, que a l’estiu té un ambient ben animat, entre cafès, botigues i restaurants. També és un bon lloc de sortida per visitar el parc natural. Una ruta força recomanable és seguir en direcció nord fins arribar a la població d’Arles. Durant aquesta ruta, és recomanable parar a treure el cap al parc ornitològic de Pont de Gau, una reserva d’unes 60 hectàrees amb tot de miradors per contemplar una gran varietat d’espècies d’ocells. Des de garses i cigonyes fins als ja populars flamencs. Si us interessa també conèixer la part històrica, podeu fer un cop d’ull al museu de la Camarga, on s’explica la formació i història dels diversos ecosistemes del parc natural i es parla també de la manera de viure dels seus habitants.
Arles, fundada pels grecs al segle VI abans de Crist, és una de les ciutats més animades de la regió. El nucli antic està ple de carrerons entortolligats, que et permeten descobrir la part més autèntica de la ciutat. A més, s’hi organitza un dels mercats d’aliments més pintorescs de la zona. A cada revolt hi podreu trobar rastres de la influència grega, i també romana, ja que la ciutat va ser conquerida pel gran imperi. L’amfiteatre i el teatre de les termes de Constantí són els màxims exponents d’aquest llegat cultural. En total, fins a vuit monuments de la ciutat han estat declarats Patrimoni de la Unesco. De ben segur que la ciutat us aporta una bona dosi d’inspiració, i no sereu els únics, ja que artistes com Gaugin o Picasso hi van passar una temporada. De fet, Vincent van Gogh hi va estar vivint un any sencer, durant el qual va aprofitar les estones lliures per pintar més de tres-cents quadres.
La Camarga, a més de tot això, es troba ben bé al costat de la coneguda Côte d’Azur, o Costa Blava, un dels destins turístics més populars de França. És una bona idea, per tant, aprofitar si teniu força dies de vacances per fer una mica de recorregut per la costa mediterrània francesa, ja que ofereix una gran varietat d’atractius, ens queda a prop de casa i segurament no ens caldrà anar a veure el banc per poder-hi treure el cap.
