• Compartir

‘La buena esposa’

Joan Salvany
5 de novembre de 2018

Björn Runge, suec, ens explica sense massa convicció l’ús i abús en el camp domèstic de l’home cap a la dona. Per aquesta alta contundència necessita repetir i repetir situacions per fer-les reals. Amb suficient calat com perquè després de sis nominacions Glenn Close aconsegueixi l’Oscar, ja que ella concentra tot el bo del drama que els altres actors dilueixen en l’escena per la seva fredor. Una Streep decisiva, pròxima a l’espectador, fosa en allò privat i més creativa que el conjunt guió-director, i a més casada amb un escriptor premi Nobel de Literatura, gràcies a la gran dona que per costum té al darrere. Tot això en la Suècia bergmaniana, amb 40 anys de relació.

La història entre un arrogant i reconegut novel·lista novaiorquès i la seva abnegada esposa comença 40 anys enrere, quan ella era una estudiant amb ambicions literàries que es va enamorar del, llavors, seu professor. A mesura que van passar els anys, va sacrificar el seu somni perquè el novel·lista es convertís en la figura que és avui, a punt de rebre el premi Nobel. Aquesta duradora relació de dependència es trencarà quan la bona dona decideixi desvelar el seu secret més ben guardat. La dita de darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona s’aplica a la perfecció a La buena esposa, nova pel·lícula del suec Björn Runge (Happy End), en la qual adapta la novel·la de Meg Wolitzer.

L’absoluta protagonista del film és l’esposa d’un novel·lista d’èxit malhumorat, superb i infidel, que es disposa a recollir el premi Nobel per una carrera literària que deu a aquesta dona més del que ell vol acceptar. Al llarg del metratge, l’espectador és testimoni del viatge vital d’un poderós personatge femení des dels seus anys de joventut, amb l’ambició de convertir-se en escriptora, fins a la seva situació actual, dos estats separats per 40 anys en els quals el masclisme la va obligar a assumir un segon pla, sempre a l’ombra del seu marit, i sacrificar els seus somnis perquè aquest es convertís en una figura de la literatura.

La convenció d’Estocolm, on es lliura el prestigiós guardó, servirà com a punt de ruptura en el qual, finalment, s’alliberarà com qui realment és. La nominada a l’Oscar Glenn Close (La casa torcida) i Jonathan Pryce (El hombre que mató a Don Quijote) escenificaran un intens duel interpretatiu en aquest trama, amb dosis de comèdia, que parla sobre l’amor, la creativitat, l’autoengany, la vida i la mor. Completen el repartiment Max Irdons (La dama de oro) i Christian Slater.

  • Compartir