MATAR L’ÀNGEL
Autor: Virginia Woolf
Traducció: Maria Vidal-Comte
Editorial: Angle Editorial
Lloc i any d’edició: Valls, 2019
Nombre de pàgines: 110
La traductora d’aquest recull d’articles i conferències, escrits per Virginia Woolf al voltant de les dones escriptores i del fet d’escriure, ens acosta una petita delicatessen de l’escriptora anglesa, traduïda acuradament. Se’ns presenta el text a través d’una introducció i un epíleg, que guien el lector amb saviesa vers la ideologia i la persona que era Woolf.
La primera, i més coneguda i emblemàtica conferència, reflexiona sobre les professions de la dona en aquella escanyada, rància i conservadora societat. Quan Virginia Woolf cita la famosa frase: “matar l’àngel de la llar”, es refereix a un poema de Coventry Patmore que té aquest títol on elogia una dona submisa, virtuosa, humil… i Woolf demana matar tot el que aquest text conservador explicita.
També insisteix que l’espai sotmet, tema central d’una obra clau de Woolf: Una cambra pròpia. A l’alta societat anglesa hi havia espais per a cada cosa i alguns eren vetats a les dones. Diu ella: “Jo havia de matar la casa i aconseguir un espai, a poder ser, sense cuina.” Clarament demanava una evolució de la societat, però havia de ser una revolució o un canvi sense els homes, es pregunta (avui dia encara no tenim una resposta clara respecte d’això).
Reflexiona sobre els personatges literaris femenins creats pels homes i les heroïnes que hi veiem són les que ells desitgen però no el que les dones són en realitat. Reclama que la dona té dret a pensar amb plena consciència el món en què viu. I constata que la dona escriptora sovint es troba que: “Tinc els sentiments d’una dona, però només tinc el llenguatge dels homes.”
Conscient que la critica de qualsevol sexe suposa tenir prejudicis, afirma que no hi ha d’haver escriptura femenina, tots són escriptors i prou. Creu que homes i dones són iguals com a éssers humans i, per tant, també ho són com a artistes.
Altres conferències, algunes inèdites en català, ens acosten als prejudicis respecte a la dona d’aquella societat: Les dones dels diversos estaments no tenen educació, només se’ls ha explicat el que no han de fer. Ella volia que les dones deixessin de ser símbols i passessin a ser individus. Calia escapar d’aquesta esclavitud. Calia llegir, perquè la lectura provoca debat i això permet imaginar i la imaginació ha estat el motor de la humanitat.
Lamenta que les dones no tinguin res a dir en política, i defensa les dones que no volen tenir fills. Mostra també un pacifisme inusual a l’època quan diu que “calia lluitar per la llibertat sense armes”. Es pot lluitar amb la ment, i s’ha de pensar a contracorrent, no a favor.
Un intel·ligent i molt actual recull doncs, que no podeu deixar de llegir.
