La majoria de nosaltres ens hem sentit atrets alguna vegada pels grans mamífers de la sabana africana, bé sigui per les majestuoses melenes dels lleons, els esvelts colls de les girafes o les trompes dels elefants. Fa uns quants anys, la caça d’aquests grans animals era habitual, i a la majoria de territoris estava permès, entre altres coses pels diners que mou el negoci. Kenya va ser dels primers països que va comprovar que es podia treure rendiment econòmic de la seva fauna fent tot el contrari, protegint-la en comptes d’ofrenar-la als caçadors de trofeus. Alguns països van decidir fer el mateix, però malauradament molts encara deixen matar els seus animals a canvi d’un bon preu. A Botswana, per exemple, matar el rei dels trofeus, l’elefant, pot costar entre 20.000 i 40.000 euros.
Si ets dels nostres i prefereixes gaudir de la fauna d’una manera menys agressiva i més respectuosa, Kenya és el teu país. Si hi vas a l’època que toca, és a dir, al nostre estiu, podràs contemplar en primera persona la concentració de mamífers més gran del món. Es tracta de la gran migració d’ungulats del Serengueti, que comença a Tanzània i arriba fins al Masaai Mara, a Kenya. Els animals es desplacen al llarg de les planes del Serengueti, buscant les millors pastures i allunyant-se de les sequeres, i el moviment és tan massiu que s’arriben a aplegar fins a dos milions d’animals, principalment zebres i nyus, però també alguns parents. Un dels moments més espectaculars de veure, i també dels més difícils, és el moment en què grapats d’animals creuen el riu Mara tot intentant no acabar a l’estómac d’algun cocodril famolenc.
El Masaai Mara és el millor Parc Nacional de Kenya per veure els coneguts Big Five, els cinc grans mamífers de la fauna africana, i un dels millors de tot el continent. A més, també és la llar d’altres animals impressionants, com ara els hipopòtams, els guepards, o les rialleres hienes tacades. La fauna de Kenya, però, no s’acaba aquí. Al centre del país, hi ha un parell de llacs força propers, que ofereixen un ventall de fauna diferent del Masaai Mara, però no per això menys interessant. El primer, el llac Nakuru, és famós per les grans concentracions de flamencs que s’hi poden observar, que tot i no ser igual d’abundants que fa alguns anys, encara fan caure de cul a terra. Es troba a la vall del Rift, a uns 1.800 metres per sobre el nivell del mar. A banda dels flamencs, també hi ha la possibilitat d’observar-hi zebres, girafes i els gegantins rinoceronts blancs, encara que, és clar, aquests no hi són, ni de bon tros, tan abundants.
Seguint la gran vall del Rift en direcció al sud, a uns 70 quilòmetres més o menys, hi trobem el llac Naivasha, el més elevat del conjunt de llacs de la vall, a gairebé 1900 metres sobre el mar. Al Naivasha s’hi poden trobar més de 400 espècies diferents d’ocells, a més d’una població d’hipopòtams consolidada. La particularitat del llac, però, és l’illa de Crescent Island. Com indica el nom, es tracta d’una illa de dimensions bastant limitades. La característica principal de l’illa és l’absència de grans depredadors, fet que permet contemplar els grans herbívors que hi habiten passejant a peu pla, i no des dels vehicles com és obligat en qualsevol altre parc nacional del país. L’activitat volcànica va ser la responsable de la formació d’aquesta illa, i la seva gran diversitat de fauna és, en part, gràcies al rodatge de la coneguda pel·lícula de Sydney Pollack Memòries d’Àfrica. Durant el rodatge es van introduir algunes espècies d’herbívors per aconseguir ambientar una mica millor les escenes, sense que els actors s’haguessin de preocupar de si algun lleó feia salivera darrere seu. A partir d’aquesta gravació, Crescent Island s’ha convertit en escenari de diverses pel·lícules més, i un bon grapat de documentals, a més de ser parada obligatòria pels turistes que visiten el país. Una opció habitual és fer una sortida en barca per observar els hipopòtams i els centenars d’ocells aquàtics que viuen al llac i acabar tocant terra a l’illa, per acabar el matí amb una passejada entre la gran fauna africana.
Només 20 quilòmetres al sud de Naivasha hi trobem un altre dels parcs nacionals emblemàtics de Kenya, i, sorprenentment, el que destaca aquí no és la fauna. Estem parlant del parc Nacional de Hell’s Gate. El nom li ve de la intensa activitat geotèrmica present a molts racons del parc. Un dels motius culpables de la gran afluència de turisme d’aquest indret és la pel·lícula de Disney El Rei Lleó. Hell’s Gate va servir d’inspiració per a gran part dels paisatges que apareixen a la coneguda pel·lícula, i és que passejar pel parc et fa sentir ben bé com si fossis dins d’una obra d’art. És un lloc ideal per fer una volta en bicicleta, o fins i tot per practicar l’escalada. Per a aquells qui busquen més tranquil·litat, no hi ha res com un bon bany a les termes naturals d’aigua calenta.
Tornem a la capital per acabar el nostre viatge, però encara ens queden alguns racons per explorar. Un és l’orfenat d’elefants, prop de Nairobi. La missió principal d’aquest lloc és rescatar els petits elefants que queden orfes per la raó que sigui (massa sovint perquè les seves mares són assassinades per caçadors furtius àvids d’ivori). Aquí tenen cura dels elefantons, i els proporcionen tot allò que necessiten fins que són prou valents i llestos per tenir cura d’ells mateixos i reincorporar-se a la natura. Es tracta d’un procés llarg i difícil, que a vegades pot allargar-se fins a una dècada, però que resulta gratificant quan és un èxit i els animals poden refer la seva vida i tornar a casa seva sense problemes. L’orfenat es troba dins el parc nacional de Nairobi, on hi podem trobar una gran part de la gran fauna africana. La peculiaritat, però, és que pot ser que a les fotos ens surti algun gratacel de fons. Enlloc més de l’Àfrica la gran fauna viu tan a prop de la gran ciutat.Per acabar el nostre periple, no podem marxar sense treure el cap al centre de girafes, també a la capital. Es tracta d’una fundació sense ànim de lucre, on es crien les amenaçades girafes de Rothschild. L’objectiu del centre és conscienciar la població, sobretot local, de la importància de la fauna salvatge i la conservació de l’entorn. De passada, els visitants poden entrar en contacte directe amb aquestes autèntiques torres de carn i ossos, i fins i tot donar-los menjar amb mà.
