La taradellenca Karima Ziali debuta en el món de l’escriptura amb Una oración sin dios, una novel·la que parla sobre la lluita en la construcció de la identitat. Ziali va arribar a Catalunya amb 3 anys, quan “encara hi havia molt poques famílies d’origen marroquí i menys de la zona del Rif”. Amb els seus pares i germans es van instal·lar al cap de poc a Taradell.
Llicenciada en Filosofia, va fer un màster per fer de professora de Secundària a València; va treballar en un projecte de bioconstrucció a Cantàbria; de professora de filosofia a Gran Canària, on també es va treure un màster en Investigació Antropològica, i actualment viu entre Granada –on està fent un doctorat sobre Estudis Migratoris– i Taradell. Té clar que “la carrera de Filosofia em va marcar”, i de fet a la seva primera novel·la hi trobem la figura d’un professor de filosofia (en Domènech) que orienta i ajuda en Morad, el protagonista de la novel·la, a arrencar-lo d’una ceguesa que li impedeix veure qui és i trobar el seu lloc en aquest món.
Un protagonista que és un jove barceloní d’origen rifeny que té entre 16 i 17 anys i que es troba en una etapa en la qual no sap situar-se en diferents espais: “Intento mostrar que la identitat no és mai única ni exclusiva, parlo de la sexualitat, de la família, de l’expulsió…”. De fet, Morad és com un mirall per a Ziali “pel context familiar on he crescut i per com la mare acaba influint sempre en les decisions. Hi ha moments en què les decisions han de ser individuals i normalment fan mal, ja que decidir és triar i en l’elecció sempre hi ha altres opcions que es queden als marges del camí pel qual seguim avançant”. Ziali, de 37 anys, realitza articles per a diverses revistes i ja està preparant una segona novel·la: “He trobat en l’escriptura el meu camp”.
