Resposta a la pregunta què és la Il·lustració
Autor: Immanuel Kant
Editorial: Edicions Enoanda
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2024
Pàgines: 82
Ramon Alcoberro, que des de fa molts anys s’ha especialitzat en la filosofia del segle XVIII i de la Il·lustració, acaba de traduir al català un dels textos breus, però més importants, de Kant, aprofitant que enguany se celebren els 300 anys del seu naixement, efemèride que, per sort, ha gaudit d’una bona repercussió en la cultura catalana. En conseqüència, i malgrat tota la feina que, com bé diu Alcoberro, queda per fer, és cert que des del 1932 (en què es va traduir al català La Pau perpètua), dels set articles que l’any 1934 Francesc Pujols va dedicar a Kant a Mirador i del seminari que a principis de la dècada del 1950 li va dedicar Francesc de Paula Mirabent (en català i a la Universitat de Barcelona), l’obra i la figura de Kant s’han anat fent present, d’una manera cada cop més rigorosa, en la cultura catalana. Tasca que aquest 2024 fa un pas endavant amb aquest llibre i amb la traducció de la Crítica de la raó pura (a cura de Miquel Montserrat i Salvi Turró).
El llibre es divideix en tres parts: una breu introducció, el text de Kant de l’any 1784 i una tercera part, que és la més llarga de totes, en què Ramon Alcoberro desgrana una lectura acurada del text, del seu context i dels seus conceptes més importants. Per tant, el lector es trobarà amb una obra que és molt més que una traducció contextualitzada o una edició amb una breu introducció erudita. I cal remarcar, d’altra banda, que són un llibre i un tema molt apropiats per ser utilitzats al Batxillerat per donar a conèixer un autor que sol ser dels que menys agrada als joves estudiants.
En aquest breu text Kant demana que siguem capaços de pensar en llibertat i de posar en marxa el camí cap a la llibertat. Que fugim de la minoria d’edat i de la mandra. Que siguem capaços de no deixar-nos entabanar pels dogmes, pels tòpics i pels discursos dels poders i de les religions. I aquesta crida és vigent. Ja que, com assenyala Alcoberro, la Il·lustració és un procés que mai no tindrà final. Heus ací, una actitud il·lustrada que no podem abandonar i que cal reivindicar en una època de desprestigi de la cultura enfront de l’entreteniment banalitzador.
Així mateix, gràcies al llibre (i a la feina de Ramon Alcoberro) hom podrà comprendre d’una manera més àmplia que va ser la Il·lustració com a reivindicadora dels drets de les dones, d’una altra manera de fer història i de viure la sexualitat, comprendre la importància d’aquesta obra per a la filosofia i la cultura occidentals i ben situar-la en el conjunt de l’obra kantiana.
