• Compartir

‘Judy’, de Rupert Goold

Joan Salvany
17 de febrer de 2020

L’hivern de 1969, Judy Garland va actuar durant cinc setmanes a la sala The Talk of The Town de Londres. Judy va arribar a la capital britànica completament trencada, amb la veu deteriorada. Era incapaç de cantar pels nervis, amb la veu i la seva força disminuïdes.

Estava pràcticament arruïnada i la seva salut era molt fràgil. Als seus problemes amb l’alcohol s’afegia la seva addicció a les pastilles, que prenia des que era nena, quan treballava a les ordres de Louis B. Mayer a la Metro rodant El màgic d’Oz. Eren 30 anys de pastilles que la mantenien desperta o que intentaven trencar el seu insomni crònic. A més, Judy mantenia una agra disputa amb el seu tercer marit, l’empresari Sidney Luft, per la custòdia dels seus fills Lorna i Joseph. A Londres es va casar amb el que va ser el seu últim marit, l’empresari Micky Deans, amb qui va viure un breu període de felicitat.

A Judy ens presenten aquests últims mesos de vida de l’actriu. El film està inspirat en el musical teatral End of The Rainbow, però ha comptat també amb l’assessorament i els testimonis de la que va ser l’ajudant de Judy Garland durant aquelles setmanes, Rosalyn Wilder. La pel·lícula ha estat dirigida per l’escriptor i realitzador Rupert Goold, que ha volgut mostrar en el guió de Tom Edge en què es va convertir Judy Garland després de ser una estrella infantil.

Un biopic, una altra radiografia del món de l’espectacle. Renée Zellweger era des de nena molt fan de Judy Garland però desconeixia totalment com van ser de durs els últims mesos de la seva vida. Ella mateixa canta les cançons més conegudes del repertori de l’estrella. Més que imitar, arriba a l’essència del mite. Ens mostra una dona fràgil i desesperada.

El film es converteix en un retrat sobre la seva decadència, encara que sense ser gaire crític amb el món del cinta que tant va contribuir al seu esplendor com a la seva posterior caiguda. Un paper amb el qual Zellweger ha guanyat l’Òscar a la millor actriu, que és el segon de la seva carrera. En el llargmetratge també s’apunta com Judy Garland es va convertir en una icona gai i la mítica cançó Over The Rainbow d’El mag d’Oz en un himne per a tots aquells que se senten marginats, diferents i que desitgen trobar una pau interior.

Interpreten l’obra de Peter Quiller la citada Renée Zellweger, Jessie Bickley, Rufus Sewell, Finn Eitrock. Michael Gambon, Bella Ramsey, Gemma Leah Devereux, Gaia Weiss… Judy Garland va morir a Londres el 22 de juny de 1969, sis mesos després que acabessin les seves actuacions, per una sobredosi de barbitúrics. Tenia només 47 anys. Telluride va ser el primer festival que va veure els fantasmes que impedien a Judy pujar sencera a l’escenari. La seva inseguretat només podia acabar o alleugerir-se tornant a casa i trobant l’equilibri familiar. No va arribar a temps.

  • Compartir