Josep Maria Virgili i Ortiga és catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit. També és membre de Koiné i del Cercle Vallcorba. En els darrers anys, aquest catedràtic veí de Riudoms ha esdevingut un fenomen a les xarxes socials per les seves correccions lingüístiques a través del seu perfil de Twitter @Virgili7, que actualment té més de 35.000 seguidors.
Per què va decidir de corregir les errades lingüístiques dels usuaris de Twitter?
Per ajudar a millorar el nivell de correcció de la llengua escrita (i no escrita) dels usuaris que ho volguessin acceptar. I també perquè sé molt bé que la castellanització pot comportar la mort de la nostra llengua a llarg termini (o a mitjà, segons com vagin les coses). Se’n parla molt poc, d’aquest perill, perquè una llengua també pot desaparèixer per dissolució. Això vol dir que es va fent cada vegada més igual a la llengua que la substitueix, fins que s’hi dissol. En el cas del català, si l’anem castellanitzant cada vegada més, arribarà un punt en què el català esdevindrà un simple dialecte del castellà.
Observem que, malgrat alguna crítica puntual, la major part d’usuaris li agraeixen les correccions.
Sí. I n’estic molt content. Sobretot perquè al començament rebia moltes més crítiques que no pas ara. De fet, quan vaig començar el primer dia, ja era conscient que hi podia haver un cert refús, perquè el que faig sempre és una intromissió. Però em vaig sobreposar a la vergonya i em vaig dir: ‘Ho has de fer si realment vols ajudar la gent a millorar el català’. I ara és un goig, perquè no esperava que l’acceptació fos tan gran.
A més, també fa servir la mateixa xarxa social per corregir errades lingüístiques dels mitjans de comunicació.
Sí, no cal canviar de xarxa. Twitter va bé per a tots dos objectius.
S’esperava l’èxit que va assolint la seva iniciativa?
No. No m’ho hauria imaginat mai quan vaig començar i tampoc els primers mesos.
Creu que les institucions podrien fer molt més per a un català ric i genuí?
I tant que sí. De fet, no hi ha cap institució que faci costat als que defensem el català genuí i no interferit. Tot i que no ho reconeixen, ja els està bé el català acastellanat que ara parla molta gent. I, deixant ara de banda el català genuí, es fa molt poc per difondre coneixements generals de llengua catalana. Com si no calgués, malgrat que és molt necessari.
Quin consell dona a les persones que volen eliminar les castellanades del seu vocabulari?
Que s’hi esforcin, però sense capficar-s’hi; i de mica en mica se n’aniran sortint.
Com a professor de català, què aconsella en aquest sentit als seus alumnes?
Amb els alumnes no feia aquesta tasca. Prou feina hi havia a aconseguir que aprenguessin el més elemental. Els alumnes haurien de rebre moltes més classes de català. I també els professors d’altres matèries, que, en alguns casos, parlen als alumnes un català deplorable (si és que els parlen en català).
Creu que aquesta iniciativa es podria estendre a la resta de llengües?
Sí, no cal dir; si hi hagués algú que ho volgués fer. També hi he d’afegir que les llengües fortes no ho han de menester. Però sí que cedesc la idea als bons coneixedors d’alguna altra llengua minoritzada, com el gallec, l’asturià, l’occità, l’arpità, el sard, el sicilià, etc.
Finalment, des que va iniciar el projecte a Twitter, què l’ha satisfet més?
La bona acollida de la gent que em segueix i que m’agraeix la feina que faig.
