Joan Salvat-Papasseit
Autor text: Pep Molist
Autor il·lustracions: Christian Inaraja
Editorial: El Cel i la Nansa edicions
Lloc i any d’edició: Vilanova i la Geltrú, 2023
Pàgines: 38
El proper dia 7 d’agost de 2024 farà 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit, molts dels versos del qual són recitats de memòria, una de les majors glòries a què un poeta pot aspirar. La memòria és la nostra petita eternitat aquí, a la terra, i una prova de l’estima i de l’admiració del públic per l’obra que en una vida tan curta va inspirar Joan Salvat-Papasseit, nascut a Barcelona el dia 16 de maig de 1894. Només tenia 30 anys quan va morir de tuberculosi.
Joan Salvat-Papasseit està considerat un poeta del poble, de la classe treballadora, perquè del poble i de la classe treballadora procedia, i és admirable la seva trajectòria humana a desgrat de les condicions precàries que va viure des del començament. Els seus pares, Joan i Elvira, no sabien llegir ni escriure com tanta gent de l’època. El pare era fogoner en un vaixell i passava molt de temps fora. La mare feia diverses feines per tirar endavant la família. El petit Joan no va anar a l’escola fins a la tràgica mort del seu pare. Aleshores va entrar a l’Asil Naval, un orfenat escola. Hi va viure des dels 7 fins als 12 anys, amb 80 nens més. Al vaixell la vida era dura, els nens havien de netejar i fer guàrdies, però des de coberta el jove Joan contemplava el port i les estrelles. Ports, mariners i estrelles bastiran tants dels seus futurs poemes.
Quan va abandonar l’Asil va fer feines d’adroguer, de mosso… En aquest moment va descobrir el plaer per la lectura, quan es va fer soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, “una entitat que treu la cultura al carrer i en fa bandera de llibertat”, escriu Pep Molist al llibre Joan Salvat-Papasseit (Cep i la Nansa edicions), que s’acompanya d’unes esplèndides il·lustracions de Christian Inaraja.
L’any 1912 es va enamorar de Carme Eleuterio, pentinadora de la Barceloneta, i l’any 1914, amb 20 anys, estava disposat a fer la revolució per canviar la vida i la societat mentre va escrivint una poesia que és tot llum, tot passió, tot amor, tot fraternitat.. Joan Salvat-Papasseit va viure tots aquells anys entre la bohèmia i el socialisme, entre la feina al port com a vigilant nocturn mentre passa nits sota els estels… Totes aquestes experiències seran la matèria literària d’un dels autors més rellevants de la literatura en llengua catalana del segle XX.
