Als 78 anys –ben portats– Joan Anguera vol enfilar la recta final de la seva presència als escenaris. Abans, però, tanca la gira del darrer espectacle del que ha estat el principal inspirador, El quadern gris, una adaptació escènica del gran clàssic de Josep Pla en què ell mateix encarna l’escriptor empordanès. Aquest dissabte, en una de les tres o quatre actuacions que li queden pendents, pujarà al petit escenari del Casino de Vic. Un lloc al qual l’actor nascut al Moianès se sent especialment vinculat: va ser a la ciutat on va viure alguns dels moments més intensos dels inicis de la seva carrera, en la companyia La Gàbia.
“Estic bé però són anys, i ja estic content, fer teatre és més cansat del que sembla”, explica Anguera. Posa el punt final amb una proposta de petit format a la qual té una especial estimació i de la qual ha fet una segona versió. La primera la va estrenar l’any 2011 en una producció de Temporada Alta i el Festival Grec de gran èxit on compartia escenari amb Montserrat Carulla i el vigatà Ivan Benet (que feia el paper de Josep Pla jove) dirigida per Joan Ollé. Fa un parell d’anys, l’escultor Enric Pladevall li va proposar de recuperar-la i fer-la en el seu espai de la Fundació L’Olivar. I li va dir que sí “perquè m’agrada molt dir aquests textos i me n’havia quedat amb les ganes”. Va convertir-ho en una proposta encara més petita, “gairebé de cabaret literari” en què ell és l’únic actor acompanyat per la música de l’acordionista Joan Alavedra.
Anguera no s’esperava l’èxit que ha tingut, amb temporada de tres setmanes a la sala La Gleva de Barcelona i una memorable representació a l’Ateneu Barcelonès, un lloc del qual Pla parla molt a El quadern gris. Després ho han anat girant pel país. Respecte a la primera versió, és un muntatge més curt (d’una hora) que va fent un tast de la magna obra de Pla a partir dels textos que havia seleccionat Joan Ollé i ell mateix, “potser no els més importants però sí els més atractius”. Anguera no interpreta Pla perquè sí. N’és un lector fidel des que, de jove, va llegir El quadern gris per suggeriment del seu pare, tot i que a l’Escola Adrià Gual on s’havia format era un autor gairebé vetat “per raons polítiques”.
Ara la figura de Joan Ollé, que va morir fa dos anys, és difícil de reivindicar, per l’escàndol de les acusacions d’abusos en el si de l’Institut del Teatre (que van ser arxivades judicialment abans de la seva mort). Però Anguera el reconeix home de teatre i en especial, mestre en adaptar textos literaris a l’escena. “En això era únic, era boníssim.” Ollé havia dirigit Anguera per primer cop a Set i mig, un dels muntatges de més èxit de La Gàbia, l’any 1985, i després van tenir una llarga relació d’actor i director. “No tinc cap problema a reivindicar-lo com a gran home de teatre, dels millors que ha tingut aquest país.”
Mirant en perspectiva, Joan Anguera creu que ha tingut “molta sort” en la seva carrera, que ha compaginat els escenaris amb la docència a l’Institut del Teatre. “No he tingut mai representant, i ara no tinc ni xarxes socials, i sempre m’han vingut a buscar… encara he tingut propostes aquest últim any.” Ara no descarta “anar fent algunes coses petites”, i de fet dilluns que ve intervindrà en un homenatge a l’escriptor Feliu Formosa amb motiu dels seus 90 anys. “I si em sortís una cosa molt gran, potser m’ho pensaria… però hauria de ser molt gran.” Tant com el seu memorable paper protagonista d’El rei Lear de Shakespeare a les ordres d’Oriol Broggi, també en un Festival Grec de fa 15 anys.
Pilar de La Gàbia, que va fer una quarantena d’obres, va seguir després una sòlida trajectòria. Van confiar repetidament en ell directors com Àlex Rigola, Jordi Mesalles, Mario Gas, a més d’Ollé i Broggi. Va dirigir l’Institut del Teatre a Terrassa i el Centre Dramàtic del Vallès, i també va ser director de la Fira de Teatre de Tàrrega, a banda de la seva activitat com a professor del mateix Institut del Teatre a Vic, Terrassa i Barcelona.
