Shelter Records, 1973
J. J. Cale no és un músic gaire conegut, tot i que alguns dels temes dels quals és autor són conegudíssims per les versions que n’han fet altres músics com Mark Knopfler, Neil Young, Bryan Ferry, Carlos Santana i fins i tot John Mayall, però, sobretot, Eric Clapton. Qui no sentit mai Cocaine, After Midnight, Call Me the Breeze, Travelling Light o Sensitive Kind, només per citar-ne uns quants? El fet que no fos gaire conegut potser cal atribuir-ho a ell mateix, ja que era força reticent a la fama, les llargues gires i els enregistraments periòdics (als seus concerts en directe gairebé tocava d’esquena al públic i sense cap pretensió de protagonisme). La seva discografia oficial consta de 23 discos que va publicar entre 1966 i 2009. Really és el seu tercer disc i el va publicar l’any 1973.
És un disc d’estudi que conté 12 temes que mostren el J. J. Cale més pur, amb ritmes shuffle, solos de guitarra moderats i lleugers i lletres incisives i intel·ligents. A Really hi ha temes com Everything Will Be Allright, Changes, Soulin, Playing in the Street i Mo Jo que defineixen l’estil d’aquest pioner del Tulsa Sound, un artista de culte per a molts músics.
