Per aquest nou any us proposo una bona inversió. D’aquelles que en poc temps obtens alta rendibilitat i beneficis segurs. Però abans posem en context que invertir és la intenció de tenir o aconseguir el necessari per viure, tot allò que s’ha obtingut mitjançant el propi esforç i s’ha convertit en alguna cosa important per la vida. Per exemple, en la naturalesa cap ésser necessita res més que aliment i refugi. Com és també ben cert que per a l’ésser humà d’avui, les seves necessitats vitals podrien ser distribuïdes així: aliment, sostre, roba i combustible. Amb això en tenim prou per gaudir de la vida? La majoria em direu que no, que la llista és més extensa, perquè el món és molt més complex, diferent i aïllat del medi que ens envolta. I segurament és cert, com també és cert que moltes vegades no ens trobem a gust en aquest món que hem fabricat. O no és veritat que tenim una necessitat innata a buscar?
Doncs aquest any us proposa que invertiu en l’invisible, el que no és tangible. És allò que es percep, però no es veu, allò que es nota, però no se sent, que es palpa, però no es menja. És el que ens rodeja i alhora ens fa caminar. Molts l’anomenen txi o prana, d’altres més propers alè i tots la defineixen com l’energia subtil. Hem de tenir en compte que invertir sense rebre beneficis és sense cap dubte una manera d’empobrir-te, per tant, invertir en l’energia subtil és predisposar-te a fer un viatge d’introspecció. Un trajecte interior i personal que no ens aïlli del món sinó que ens involucri en el que ens envolta.
Si invertir significa insistir, on insisteixes? Perquè en definitiva allò que inverteixes està sempre relacionat amb la teva idea del que és la salvació. Per tant, què és el que s’ha de salvar? Com es pot salvar? Cada vegada que inverteixes en les il·lusions estàs buscant la màgia per salvar-te, cosa per la qual esperes tenir poders, i per tant ara que no en tens, creus que ets insignificant i veus impossible aconseguir-ho. En conseqüència, tenim la tendència a sentir-nos petits i pobres, que deriva moltes vegades en falta de salut. I en canvi cada vegada que inverteixes en l’instant present invisible, poses atenció al teu interior, i gaudeixes de la cosa externa que et manté la calor vital. Cada aliment és una joia, una casa un dret, cada peça de roba un tresor. Busca a través de la meditació conscient la llavor que espera per germinar l’alegria que deriva en pau interior. Deixa per alguns instants d’invertir en coses externes, que potser hi passem massa temps. La inversió de l’invisible ens portarà a gaudir de cada instant perquè tot hi va lligat, i si veus els seus efectes, sabràs que t’acompanya. I a partir d’aquest instant ja no ens considerem pobres d’esperit, sinó simplement uns que no havíem sabut invertir correctament.
