En el marc de les profundes transformacions que s’estan plantejant per la Catalunya del futur n’hi ha una d’especial rellevància perquè implica un conjunt de mesures que han de permetre, en poques paraules, construir una societat més igualitària, més cívica, més sostenible, més lliure i, en definitiva, més feliç.
La transformació que es proposa i en la qual s’hi ha implicat directament el Govern de la Generalitat és d’aquelles per les que caldrà sacsejar els fonaments de la cultura pròpia del sud d’Europa: la dels migdies eterns i les nits que no s’acaben mai, però també dels matins en què un no és persona fins poc abans de migdia o de viure el dia a dia amb una sensació de sobrecàrrega feixuga que no s’alleuja ni durant el cap de setmana. Qui escriu aquest text és fermament partidària de la Iniciativa per la Reforma Horària, per tant, en aquest article no hi trobareu cap argument en contra: És un text absolutament partidista, digue-m’ho clar.
La racionalització dels horaris ha de permetre conciliar la feina professional, la feina a la llar, la família, l’oci i el descans. Tot això a un ritme més d’acord amb els ritmes cicardiaris (cicle de 24 hores amb els corresponents processos bioquímics, fisiològics i de comportament).
En clau femenina la reforma horària pot ser especialment positiva perquè ha de permetre una conciliació laboral i familiar sense traumes, traumes que, mira tu quina novetat, sempre hem hagut de patir les dones. Si els horaris professionals son racionals ningú, ni l’home ni la dona no haurà de renunciar mai a res relacionat amb la feina. I si continuem amb un raonament basat en el sentit comú, també conclourem que si ningú no ha de renunciar a res i ningú va sobrecarregat, tothom serà més feliç, no? La reforma horària ha de suposar el pas definitiu cap a l’equitat perquè promourà la corresponsabilitat en el repartiment de les feines a casa. Si no hi ha problemes per conciliar feina i família també serà més fàcil que s’incrementi la taxa de natalitat. I veient l’alarmant envelliment de la població, potser ens convindria una mica incrementar els naixements.
Temps per als fills (Foto: Pixabay)
A la vida personal, uns horaris més racionals han de permetre incrementar les hores de son, cosa que es tradueix en una millora del benestar i del rendiment: rendiment professional en el cas dels adults i rendiment escolar en els fills. Tenir més temps per a la vida personal implica també poder tenir una estona cada dia per fer allò que ens agrada. I això inclou tant als que tenen fills com als que no en tenen. Aquests últims no s’han de fer càrrec de criatures, però tenen tot el dret a gaudir del seu temps de lleure: Hi ha qui prefereix practicar algun esport, hi ha que s’estima més llegir, fer puzles, continuar la seva formació acadèmica…. qui pot destinar temps a fer el què li agrada és més productiu en les altres àrees de la seva vida. I, vist en clau global, tenir més temps també pot voler dir, per moltes persones, formar part de l’amplíssima xarxa d’entitats cíviques i culturals que hi ha al nostre país o dedicar-se a tasques de voluntariat. Tot plegat, no sembla un pas important per assolir un model de societat culte, lliure i avançat?.
Temps per a ser (Foto: Pixabay)
Però atenció! perquè en tot això les empreses no hi tenen res a perdre i molt a guanyar. Donar facilitats als treballadors perquè puguin tenir a més d’una vida professional, una vida personal els pot suposar un increment de la rendibilitat, de la motivació i de la productivitat. De veritat es pot pensar que algú hi pot sortir perdent, en tot això? Cada vegada hi ha més empreses que ofereixen flexibilitat a les hores d’entrada i de sortida perquè el treballador en funció de les seves necessitats pugui escollir la millor opció: No es tracta de regalar res; es tracta de fer-la possible (la conciliació). Què passa si no? L’estrès, les corredisses, els horaris eterns en favor de no se sap ben bé què, la falta d’hores de son…no és un malestar que no porta enlloc?
Però, no serà fàcil. Els costums estan molt arrelats i tot està connectat. Connectat en el sentit que els horaris tardans es retroalimenten i per canviar-ho, cal modificar-ho tot: Els centres comercials tanquen tard (21.30h o 22.00) perquè hi ha gent que potser surt de la feina a les 20.00 o 21.00h. El prime time de la tele comença tard perquè segurament poques famílies son a casa abans de les 21.00h. Potser si prenguéssim l’exemple dels països del nord d’Europa, on la gent és a casa molt més aviat, no caldria que els centres comercials estiguessin oberts fins a les 22.00h perquè ningú no tindrà la necessitat de sortir a comprar a partir de les 20.00h, o que si volguéssim mirar una pel·lícula o una sèrie a la televisió entre setmana no haguéssim d’anar a dormir a la una de la matinada. Trenquem el cercle?
