US ESCRIC DES D’UNA PRESÓ DE GRÈCIA
Autor: Aléxandros Panagulis
Editorial: Edicions Cal·lígraf
Traducció: Antoni Piqué i Eusebi Ayensa
Lloc i any d’edició: Figueres, 2022
Nombre de pàgines: 132
Aquest llibre us impressionarà per l’autor i la força del text. Traduït en part per A. Piqué, recuperat per J. Requesens i enllestit per E. Ayensa, esdevé un privilegi llegir-lo en català.
A.P., militant d’esquerres grec, arrestat i acusat de voler assassinar I. Papadópulos, és condemnat a dues penes de mort, commutades per cadena perpètua. Era enginyer, poeta i un testimoni de la resistència humana enfront la dictadura. Escriu dins la cel·la amb la pròpia sang de les tortures i un llumí. Els torturadors no entenien d’on treia la tinta vermella que cobria la cel·la.
A.P. va pagar un preu molt alt per les conviccions. Dant, diu ell, es queda curt a L’infern comparat amb el que va patir. Coneixia els arxius dels ciutadans vigilats per la dictadura, i el nou règim que l’allibera se sentia amenaçat. Va morir en un suposat accident de cotxe, sembla que militars i polítics temien que fes públic el que sabia.
La reivindicació que no ens faci perdre la qualitat poètica. L’obra s’amara de la tradició literària grega. Amb Ulisses, trenca el mite, i Penèlope, davant dels cossos morts dels pretendents, es pregunta si calia esperar 20 anys el retorn d’un “miserable”, d’un “barbablanc sangonós”. L’heroi s’empetiteix sense el viatge i A.P. participa d’aquesta desmitificació. Apareixen les Erínies o Nèmesis simbolitzant la venjança, Sísif, i Prometeu, el tità… “que amb un acte de llibertat suprema va gosar enfrontar-se als déus per ajudar els homes”, i amb qui l’autor s’identifica. Sorprenentment la Bíblia i el Nou Testament juguen un rol important. Hem de pensar que durant el domini turc, la religió ortodoxa va protegir la llengua i la cultura gregues. Temes clau d’aquesta poètica els trobem en la llum i en la llibertat: “Sang i carn pariran la llum”. La sang vessada ens agermana per construir la llibertat, i és l’autèntica protagonista del llibre. La vida i la mort, dicotomia que accepta, pels anhels de llibertat i que tracta amb profunditat filosòfica com el pas del temps. El vent, que porta la veu dels morts. El foc i el lament per l’estultícia humana que ha assassinat sempre. La ira que li dona força per seguir. L’alienació, que gràcies al progrés ha construït un nou tipus d’esclau. L’orgull de la pròpia lluita. I l’amor és el missatge final: “Paraules d’amor oblidades ressorgeixen i em retornen a la vida”. De lectura imprescindible.
