Reconec que és un gran privilegi disposar d’un espai on poder compartir les coses que veig, que escolto i sobretot les que sento. A diferència del nàufrag que envia un missatge d’auxili dins una ampolla amb l’esperança que la seva petició arribi a bon port, el fet de tenir una audiència garantida és francament gratificant i enriquidor.
Quan estic parlant amb algú i aquest mostra un interès real pel que jo pugui estar dient em pregunto què té més mèrit, saber captar l’atenció del meu interlocutor o saber escoltar atentament sense desviar l’atenció cap al soroll mental que m’inunda permanentment. Tendim a admirar els grans oradors i ens oblidem dels grans escoltadors. Ser un bon comunicador pot ser un do, el fruit d’un treball disciplinat o la suma de les dues vies anteriors, però en canvi l’acte d’escoltar només requereix respecte, empatia i una certa dosi de consciència. Dit això, i entenent que no tenim cap impediment per ser uns grans escoltadors, com justifiquem la nostra mirada distreta davant d’algú que ens està parlant?
Envejo les persones que escolten sense mirades evasives. Que mostren un interès sincer i que saben acompanyar en el diàleg més que no pas interrompre’l. Aquestes persones, amb la seva mostra d’escolta activa, estan donant valor a la comunicació verbal a través de la seva comunicació no verbal. És probable que amb els seus silencis i el seu respecte siguin elles les vertaderes mestres en moltes de les converses quotidianes que encetem en el nostre dia a dia.
La forma com escoltem ens defineix i diu molt de nosaltres. No s’hi val a fer veure que escoltem tot assentint amb el cap mentre cerquem la porta més propera per fugir corrents. Tampoc és vàlid escoltar per cortesia o educació. No cal mostrar interès, cal estar interessat de debò i treure el màxim profit de l’experiència. Si no podem mantenir l’atenció que requereix el nostre interlocutor és millor disculpar-se i quedar en un altre moment però en cap cas cedir a la temptació de perdre’ns en els nostres pensaments o distraccions mentals.
Arribat a aquest punt només em resta recordar que estaré encantat d’atendre a tothom que vulgui adreçar-se a mi a través del correu electrònic <jordi@alegriainterior.com> o de l’apartat de comentaris que ofereix la versió digital. Interactuar és una manera de dignificar. Agraeixo per endavant qualsevol aportació o reflexió que pugui arribar a través d’aquest canal i tant de bo les paraules escrites es puguin convertir en parlades en ocasions futures. Gràcies també per la vostra escolta.
