Quan pronunciem la paraula hipnosi és fàcil que la nostra ment recuperi el record d’algú fent la gallina en algun espectacle televisiu o perdent el control dels seus actes seguint les ordres de l’hipnotitzador sense cap mena de qüestionament. Fa pocs dies vaig veure una pel·lícula en què el malvat protagonista utilitzava aquesta tècnica per manipular les seves víctimes i les convertia en esclaves de la seva veu. Això explica la reticència o la por de moltes persones a conèixer o experimentar una sessió d’hipnosi. Està clar que les creences tenen molt de pes en les nostres decisions i si creiem que determinades actuacions ens han de posar en perill farem qualsevol cosa per allunyar-nos-en o evitar-les de totes totes.
Per altra banda, si ens interessem en l’aplicació de la hipnosi en l’àmbit terapèutic descobrirem que hi ha bons professionals que amb l’ajuda del llenguatge hipnòtic i un enfocament clar aconsegueixen que moltes molèsties ocultes emergeixin de la part més profunda de l’inconscient per poder ser tractades i transformades des de la part conscient. Si el treball és acurat i la persona que se sotmet a aquest tipus de tractament hi posa voluntat és molt possible que s’aconsegueixin bons resultats i ni tan sols es perdi la sensació de control i consciència.
Connectar amb la nostra part més inaccessible no és una tasca fàcil, però si això ens ha de permetre alliberar aspectes de la nostra personalitat que ens limiten, condicionen o emmalalteixen sento que val la pena explorar vies que ens ajudin a trobar la intenció positiva que ens mou en una determinada direcció. I parlant de la intenció positiva, aquí és on recordo un dels principis de la programació neurolingüística que diu: “Darrere de qualsevol conducta o acció sempre hi ha una intenció positiva per a qui la fa”. Aquesta pressuposició sempre ha estat molt polèmica, ja que planteja preguntes com: “Quina intenció positiva hi pot haver darrere de l’acció de fumar per algú que vol deixar-ho?”. La resposta no la trobarem en la nostra part racional o conscient. En aquests casos s’ha de gratar més endins per tal d’accedir a una zona més íntima on no existeixin els filtres mentals i és aquí on la hipnosi pot ser una bona eina de treball.
Sento que si soc honest i poso una mirada àmplia m’adonaré que no hi ha tanta diferència entre aquell voluntari que feia la gallina a dalt d’un escenari en un espectacle d’hipnosi sota el control de l’hipnotitzador i un grup d’aficionats quan s’aixequen de la cadira en bloc i reneguen de la decisió injusta de l’àrbitre cap al seu equip. Hi ha moltes maneres de perdre el control de forma inconscient i deixar-nos arrossegar per les accions del nostre entorn. Ser gallina en algunes ocasions pot ser sinònim d’atreviment, només ens cal tenir un propòsit i ser constants.
