Elegant terror conventual
La pel·lícula d’inauguració del 56è Festival Internacional de Cinema de Catalunya-Sitges, “Hermana muerte” del valencià Paco Plaza, s’estrena directament a la mateixa plataforma de cinema en visió Netflix, productora de la pel·lícula. Paco Plaza, cocreador de l’univers fílmic terrorífic de REC al costat de Jaume Balagueró, i director de films de por recents com “La abuela” (2021), ha dirigit a “Hermana muerte” una notable i elegant cinta de terror conventual lluny d’excessos i efectismes.
Aquesta pel·lícula ve a ser una preqüela de terror religiós de l’anterior “Verónica” (2017) de Plaza, centrant-se aquí en els orígens d’una de les seves protagonistes, la monja cega Narcisa. L’acció s’ambienta en la postguerra espanyola, en ple franquisme, amb una novícia que entra en un convent com a ensenyant i que descobreix el poder d’evocar i fer treure a la llum secrets ominosos del lloc. Conté imatges de la protagonista del passat, una espècie de nena santa, en blanc i negre, amb aconseguides textures de documental, quasi de factura buñueliana, cas de “Las Hurdes, tierra sin pan” (1933).
Una pel·lícula que conté també passatges corresponents a les atrocitats comeses per milicians en els convents aquí recuperats en forma de flashbacks per la visionària Narcisa (Aria Bedmar). “Hermana muerte” sobresurt per una realització molt acurada, sovint exquisida, amb gust pels reenquadraments, que sap extreure un gran profit de la blancor dels uniformes i de l’entorn, per moments, pura abstracció. Una pel·lícula amb una temperatura fantàstica envejable. Aria Bedmar lidera un bon repartiment femení al costat d’actrius com Almudena Amor i Maru Valdivieso.
